La Unió Europea i Espanya: Integració, Polítiques i Contrastos

La UE i l'Espai Geogràfic: Vinculació d'Espanya

Pel que fa al pla internacional, Espanya manté vinculacions molt estretes en el terreny polític i socioeconòmic amb la UE.

La Integració Europea: Tractats i Polítiques Comunes

La integració europea ve donada per l'existència de tractats, institucions, prioritats i polítiques comunes:

• Tractats Comuns: Són acords vinculants que fixen els objectius de la UE i la relació amb els estats membres. Actualment regeix el Tractat de Lisboa (2009), que modificà el de Maastricht.
• Institucions Fonamentals: Garanteixen el funcionament de la UE.
• Prioritats Comunes: Per al període 2010-2020 es recullen en l'Estratègia Europa 2020, que busca un creixement intel·ligent, sostenible i integrador, desenvolupant el coneixement i la innovació.
• Polítiques Comunes: Afecten diversos àmbits, com el medi ambient, la justícia i els assumptes d'interior, la política exterior, l'agricultura i la pesca, el comerç, les xarxes transeuropees de transport i la política regional.

El Procés d'Ampliació de la UE

El procés d'ampliació ha fet pujar el nombre de membres comunitaris fins als 28 que hi ha actualment. La cronologia de les principals incorporacions és la següent:

• 1957: 6 membres fundadors (França, RF d'Alemanya, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg).
• 1973: S'hi sumaren Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit (RU).
• 1981-1986: S'hi afegiren Grècia, Portugal i Espanya.
• 2004: La gran ampliació, amb l'entrada de la zona de les Bàltiques, entre d'altres.

Els Contrastos Polítics Dins de la UE

A la UE hi ha diferències pel que fa a l'accés a la democràcia i a les postures sobre la integració.

Diferències en l'Accés a la Democràcia

Tots els països de la UE tenen un sistema polític democràtic basat en l'Estat de Dret i en el respecte als drets humans. No obstant això, l'accés a la democràcia plena ha estat desigual:

• Europa Nord-occidental: Va aconseguir modernitzar la política i garantir drets individuals i col·lectius plens abans.
• Europa del Sud: El procés va trigar més.
• Europa Centreoriental: Els sistemes plenament democràtics es van implantar quan desaparegué el bloc comunista (entre 1989 i 1991).

La UE promou la defensa dels drets de la ciutadania europea a la Carta dels Drets Fonamentals de la UE, on figuren els drets de la dignitat humana, la vida i la llibertat. La ciutadania europea implica que tot ciutadà d'un estat de la Unió ho és, també, de tota la UE. Això permet la lliure circulació i el dret a votar i presentar-se a eleccions municipals i europees a l'Estat on resideix.

Postures sobre la Integració Política Europea

A la UE hi ha estats i ideologies amb postures heterogènies pel que fa a la integració política europea:

• Europeistes: Són partidaris de “més Europa” (com Alemanya i França). Van a favor d'una integració i una cessió més gran de competències.
• Euroescèptics: Són més nombrosos en països com el Regne Unit, Dinamarca i Suècia. Aquesta postura ha fet que el procés d'integració política hagi passat per moments tant d'avanços com de crisis.

No obstant això, tots els membres han fet cessions de la seva sobirania a favor de la Unió. En el terreny polític, hi destaquen:

Política de Justícia i Afers d'Interior (JAI)

Crea un Espai Europeu de Llibertat, Seguretat i Justícia (ELSJ):

• Espai de Llibertat: Pretén garantir la lliure circulació de persones entre els països membres.
• Espai de Seguretat: Inclou mesures per evitar que la lliure circulació afavoreixi la delinqüència.
• Espai de Justícia: Fomenta la cooperació judicial amb la creació de l'Eurojust per a la investigació conjunta de delictes.

Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC)

Aquesta política avança lentament perquè els països tenen recel de cedir sobirania nacional i perquè es requereix unanimitat en la presa de decisions. En aquest àmbit:

• Política Exterior: Es treballa per aconseguir més coherència i visibilitat a través de la creació d'un Alt Representant que proposa i executa les decisions.
• Seguretat: Es busca la pau i la cooperació internacional.
• Defensa: Es treballa per aconseguir una política comuna progressiva.

Unió Econòmica i Monetària (UEM)

Es considera un pas previ fonamental cap a la unitat política. Consisteix a aconseguir l'estabilitat monetària i financera establint una moneda única, l'euro, i una política monetària comuna.

La política monetària, dirigida a mantenir l'estabilitat financera, l'estableix l'Eurosistema, format pel Banc Central Europeu (BCE) i els Bancs Centrals Nacionals.