La Unió Europea: Història, Institucions i Estats Membres

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,91 KB

La Unió Europea: Una Organització Supranacional

La Unió Europea (UE) és una organització supranacional amb un complex sistema institucional, amb el seu propi parlament i el seu propi sistema judicial. Amb el temps, ha creat un espai polític, financer, econòmic i social comú en el qual es garanteix la lliure circulació de mercaderies, serveis, persones i informació, gràcies a l’aplicació d’una legislació i uns mecanismes financers propis i una política coordinada entre tots els estats membres.

Evolució dels Estats Membres

L'organització ha arribat a comptar amb 28 membres i supera els 500 milions d’habitants. L'ampliació s'ha realitzat de forma progressiva:

  • 1957: França, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos, Bèlgica i Alemanya.
  • 1973: Dinamarca, Regne Unit i Irlanda.
  • 1981: Grècia.
  • 1986: Espanya i Portugal.
  • 1995: Finlàndia, Suècia i Àustria.
  • 2004: Estònia, Lituània, Polònia, Letònia, Txèquia, Eslovàquia, Eslovènia, Xipre, Malta i Hongria.
  • 2007: Romania i Bulgària.
  • 2013: Croàcia.

Procés de Construcció Europea

  • 1950: Robert Schuman presenta una proposta d’Europa Unida.
  • 1951: Tractat de París. Es crea la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer (CECA) per la RFA (República Federal d'Alemanya), França, Itàlia, Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg (Benelux). L’objectiu era evitar tensions entre França i Alemanya i aconseguir la lliure competència en el mercat del carbó i de l’acer per tal d’assegurar-ne el subministrament i abaratir preus.
  • 1957: El Tractat de Roma dona lloc a la creació de dues organitzacions fonamentals: la CEE (Comunitat Econòmica Europea) i la CEEA (Comunitat Europea de l’Energia Atòmica). L’objectiu prioritari era la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capital.
  • 1992: El Tractat de Maastricht. La CEE passava a anomenar-se oficialment Unió Europea.
  • 2001: Tractat de Niça. Reforma de les institucions de la UE amb vista a la seva futura ampliació cap a l’Europa de l’Est.
  • 2004: Tractat constitucional de Roma. Projecte de constitució que cercava una major integració política i pretenia substituir els tractats anteriors. Calia que els estats el ratifiquessin; alguns optaren per referèndums. El rebuig de França i els Països Baixos va fer fracassar el projecte.
  • 2009: Tractat de Lisboa. Modernitza les institucions i el funcionament actual de la UE.

Entradas relacionadas: