La Unió Europea: Història, Tractats i Institucions

Després de la Segona Guerra Mundial, van sorgir diferents veus que reclamaven la construcció d'un espai comú entre els països d'Europa que posés fi definitivament als enfrontaments històrics entre estats.

L'any 1950, Robert Schuman (Ministre d'Exteriors francès), a partir d'una idea de l'economista Jean Monnet, va presentar un organisme supraestatal (el Pla Schuman), amb capacitat de control.

L'any 1951 es crea la CECA (Comunitat Europea del Carbó i l'Acer) entre els països del BENELUX (Bèlgica, Holanda i Luxemburg), Itàlia, França i la RFA. A banda de complir l'objectiu d'evitar tensions entre França i Alemanya, l'acord va generar bons resultats econòmics. Tenia com a objectiu aconseguir la lliure competència en el mercat del carbó i de l'acer, per tal d'aconseguir preus més barats i assegurar-ne el subministrament.

Finalment, el 1957 se signen els Tractats de Roma, que donaran lloc a la creació de dues organitzacions fonamentals per a la construcció europea: la CEE (Comunitat Econòmica Europea) i la CEEA (Comunitat Europea de l'Energia Atòmica). Els Tractats de Roma estableixen com a objectiu prioritari la lliure circulació de tot per tot el territori dels estats membres.

Requisits per ser membre de la CEE (actual UE):

• Ser una democràcia.
• Tenir una economia consolidada de base capitalista.

La CEE va establir una sèrie de polítiques concretes sobre la lliure circulació, també va fomentar la llibertat de competència i el desenvolupament d'unes lleis comunes per les quals es governarien els Estats membres. Amb el temps, la CEE es va anar ampliant i consolidant, transformant-se en l'actual UE. Actualment, té 27 membres i arriba a uns 450 milions d'habitants. Són candidats a ingressar Turquia, Sèrbia, Islàndia, Montenegro i Macedònia.

Tractats de la Unió Europea

1. Tractat constitutiu de la CECA (Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer)
   Signatura: abril de 1951
   Objectiu: fer interdependents els sectors del carbó i de l'acer.
2. Tractats de Roma: Tractats CEE i Euratom
   Signatura: març de 1957
   Objectiu: establir la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (Euratom).
3. Tractat de Fusió - Tractat de Brussel·les
   Signatura: abril de 1965
   Objectiu: racionalitzar les institucions europees.
4. Acta Única Europea
   Signatura: febrer de 1986 (Luxemburg) / febrer de 1986 (l'Haia)
   Objectiu: reformar les institucions per preparar l'adhesió d'Espanya i Portugal.
5. Tractat sobre la Unió Europea - Tractat de Maastricht
   Signatura: febrer de 1992
   Objectiu: preparar la Unió Monetària Europea i introduir elements d'unió política (ciutadania, política comuna de relacions exteriors i assumptes interns).
6. Tractat d'Amsterdam
   Signatura: octubre de 1997
   Objectiu: reformar les institucions de la UE per preparar l'arribada de futurs països membres.
7. Tractat de Niça
   Signatura: febrer de 2001
   Objectiu: reformar les institucions perquè la UE pogués funcionar eficientment després de sumar 25 països membres.
8. Tractat de Lisboa
   Signatura: 13 de desembre de 2007
   Objectiu: fer la UE més democràtica, més eficient i millor capacitada per abordar, amb una sola veu, els problemes mundials, com el canvi climàtic.

Acord de Schengen (1995)

El Conveni de Schengen preveu la supressió dels controls a les fronteres interiors i una intensificació dels controls exteriors per a un major control de les migracions. Irlanda i el Regne Unit no en formen part. Noruega i Islàndia en formen part tot i no ser membres de la UE. Bulgària, Romania i Xipre l'apliquen amb restriccions.

Les institucions de la UE

1. El Consell Europeu
   El Consell Europeu està format pels caps d'Estat o de Govern dels estats membres, acompanyats dels seus ministres d'Afers Exteriors.
2. El Consell de Ministres o Consell de la UE
   Format per representants dels Estats que integren la UE. És el principal òrgan decisori de la UE. Es prenen les decisions més importants i es coordinen les actuacions dels diferents estats de la UE.
3. El Parlament Europeu
   Representa als ciutadans. Cada Estat tria els seus eurodiputats, és a dir, els seus representants al Parlament Europeu. Els parlamentaris s'agrupen per ideologies, no pas per països. La legislatura és de cinc anys. El 26 de maig de 2019 van tenir lloc les eleccions al Parlament europeu. El guanyador va ser, per cinquena vegada, el Partit Popular Europeu (PPE).
4. La Comissió Europea
   Amb seu a Brussel·les, és el principal òrgan executiu de la UE. Es preocupa perquè les polítiques de la UE s'apliquin adequadament. Presidenta: Ursula Von der Leyen.
5. El Tribunal de Justícia
   El Tribunal de Justícia de Luxemburg exerceix la funció judicial. Garanteix el respecte, la interpretació i el compliment de les lleis comunitàries. Està format per un jutge de cada país membre, que es renova cada cinc anys.
6. El Tribunal de Comptes
   Amb seu a Luxemburg, controla les despeses de la Unió. Comprova que el pressupost de la UE s'executa correctament, que els ingressos i les despeses són correctes.

La Unió Econòmica i Monetària (Euro)

La Unió Econòmica i Monetària (UEM) ha estat un procés clau en la integració europea, amb l'objectiu d'establir una economia més unida i estabilitzar la regió mitjançant una moneda única, l'euro. Això ha implicat la implementació de diversos criteris de convergència per assegurar la solidesa econòmica dels membres participants.

Els criteris de convergència aborden aspectes com la inflació, el deute públic i el dèficit, establint llindars per garantir l'estabilitat financera. A més, s'han creat institucions clau com el Banc Central Europeu (BCE) i el Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC) per gestionar la política monetària i financera de manera unificada.

El procés de la UEM ha passat per diverses fases, incloent la lliure circulació de capitals, la convergència de polítiques econòmiques i la introducció de la moneda única en els mercats. Això ha implicat una integració gradual i coordinada dels estats membres per assegurar una transició fluida cap a una economia europea més unida.

Encara que alguns països, com Dinamarca, el Regne Unit i Suècia, han optat per no adoptar l'euro, altres s'han afegit posteriorment. Això reflecteix les diferències d'opinió i les condicions econòmiques diverses entre els membres de la UE.

Pel que fa als avantatges i inconvenients, l'euro ha proporcionat beneficis com la facilitació del comerç i la inversió entre els membres de la UE, però també ha creat desafiaments, com ara la pèrdua de flexibilitat monetària enfront de les crisis econòmiques. La competència entre l'euro i el dòlar com a moneda de referència internacional també és un aspecte rellevant en l'arena global.

La política regional

La política regional de la UE busca reduir les disparitats econòmiques i socials entre les seves regions. Els Fons Estructurals, com el FEDER, financen projectes per millorar el desenvolupament regional. Els Fons de Cohesió, creats amb el Tractat de Maastricht, ajuden als països amb baixos ingressos finançant projectes d'infraestructura. Així, la UE cerca promoure un creixement econòmic equilibrat entre les seves regions.

La Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC)

La Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC), establerta a Maastricht, busca defensar els valors i interessos de la UE i col·laborar en la pau mundial, tot i que la defensa europea continua sota l'òrbita de l'OTAN. Es van signar acords de col·laboració amb els estats mediterranis i amb Mercosur el 1995.

La unificació política i social a Maastricht va establir la ciutadania europea, permetent la llibertat de circulació i residència, a més de garantir drets com participar en eleccions municipals i europees al país de destí. Es van aprovar polítiques comunes en àrees com l'ocupació, la sanitat, l'educació, el medi ambient i la cooperació per al subdesenvolupament.

Les polítiques comunitàries treballen per millorar les condicions de vida dels ciutadans, amb programes com ERASMUS per a l'educació i la targeta sanitària europea. En l'àmbit cultural, la UE fomenta la diversitat cultural i recolza la indústria cultural a través de programes de promoció, mobilitat, educació i preservació del patrimoni cultural.

Problemes de la UE

Alguns problemes persistents a la UE inclouen els excedents agrícoles i pesquers, la deslocalització industrial i l'atur resultant, així com la manca de modernització en alguns sectors. També hi ha diferències en el nivell de vida entre regions i el repte de l'envelliment de la població. L'entrada de Turquia continua sense resoldre, mentre que l'Europa social i política és un repte més gran que l'econòmic. Hi ha un escepticisme entre alguns ciutadans sobre el projecte europeu.

Espanya i Catalunya a la UE

Espanya va ingressar a la UE el 1986, després del final del franquisme, i ha experimentat una millora econòmica i social notable gràcies a la integració europea. Tot i això, encara té problemes per abordar, tot i que la seva posició és relativament més avantatjada que la dels nous membres.

Catalunya, que té una economia desenvolupada per sobre de la mitjana de la UE, participa en diverses institucions europees i formes de cooperació regional, com el Comitè de les Regions, l'Assemblea de Regions d'Europa, la Comunitat de Treball dels Pirineus i els Quatre Motors d'Europa.