Unió Europea i ONU: Història, Institucions i Organitzacions Internacionals

La Unió Europea (UE): Història, Institucions i Evolució

Orígens: La CEE i el Tractat de Roma (1957)

La Comunitat Econòmica Europea (CEE) va ser establerta pel Tractat de Roma el 25 de març de 1957. Els seus objectius inicials incloïen la creació d'una unió econòmica i duanera, així com la facilitació dels intercanvis comercials entre els estats membres.

Estats Fundadors i Primeres Ampliacions

• Estats fundadors (1958): República Federal Alemanya (RFA), França, Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg.
• Primera ampliació (1973): Dinamarca, Irlanda, Regne Unit.
• Segona ampliació (1981): Grècia.
• Tercera ampliació (1986): Portugal, Espanya.

De la CEE a la Unió Europea (UE): Tractat de Maastricht (1992)

La CEE va evolucionar cap a la Unió Europea (UE) amb la signatura del Tractat de Maastricht el 7 de febrer de 1992. Aquest tractat va introduir canvis significatius:

• Creació de l'Euro i el Banc Central Europeu (BCE).
• Establiment d'una Política Exterior i de Defensa Comuna (PESC).
• Consolidació de la ciutadania europea.
• Potenciació de les funcions del Parlament Europeu.

Ampliacions Post-Maastricht

• 1995: Àustria, Suècia, Finlàndia.
• 2004: Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, República Txeca, Eslovàquia, Malta, Xipre.
• 2007: Bulgària, Romania.

La Diplomàcia en la Integració Europea

La diplomàcia facilita la convivència entre estats i evita enfrontaments armats. Els estats membres de la UE cedeixen part de la seva sobirania per a acords d'integració política i econòmica, reforçant la pau i la cooperació al continent.

Institucions Clau de la Unió Europea

• Parlament Europeu

  Format per 785 diputats, elegits cada 5 anys. La seva funció principal és aprovar lleis i controlar el poder executiu de la UE. La seva seu és a Estrasburg, França.

• Consell de la Unió Europea

  Compost pels caps d'estat o de govern dels països membres. Es reuneix dos cops a l'any per impulsar i orientar políticament la UE. La presidència és rotativa cada sis mesos i la fa un estat membre.

• Comissió Europea

  És l'òrgan executiu de la UE, amb 27 comissaris (un per cada estat membre). Vetlla per l'aplicació dels tractats i de les decisions adoptades per la UE. Les seves seus són a Brussel·les i Luxemburg.

• Tribunal de Justícia de la Unió Europea

  Interpreta i aplica els tractats de la UE. La seva seu és a Luxemburg.

• Tribunal de Comptes Europeu

  Controla la comptabilitat i la bona gestió dels fons de la UE.

Altres Organismes Consultius de la UE

• Comitè Econòmic i Social Europeu

  Compost per 344 membres. Emet dictàmens sobre decisions de transcendència social, representant la societat civil organitzada.

• Comitè de les Regions

  Format per 344 membres nomenats pel Consell per un període de 4 anys. Emet dictàmens sobre decisions de transcendència territorial, representant els ens locals i regionals.

Organització de les Nacions Unides (ONU)

Història i Membres de l'ONU

L'Organització de les Nacions Unides (ONU) va ser fundada el 1945, després de la Segona Guerra Mundial, amb 51 estats membres. Actualment, compta amb 192 països, pràcticament tots els estats del món, excepte Taiwan i la Ciutat del Vaticà.

Objectius Principals de l'ONU

• Mantenir la pau i la seguretat al món, evitant guerres i conflictes.
• Promoure el respecte dels drets i llibertats fonamentals de totes les persones.
• Fomentar la solidaritat internacional i augmentar el nivell de vida al món.

Òrgans Principals de l'ONU

• Assemblea General

  Debat i formula recomanacions sobre assumptes internacionals d'interès general.

• Consell de Seguretat

  És l'òrgan executiu, responsable principal del manteniment de la pau i la seguretat internacionals.

• Secretaria de l'ONU

  Dirigida pel Secretari General, és responsable de les funcions administratives i polítiques de l'organització.

• Tribunal Internacional de Justícia

  Dirimeix les causes legals que li plantegen els estats participants. La seva seu és a la Haia.

• Consell Econòmic i Social (ECOSOC)

  Coordina les agències especialitzades de l'ONU i promou la cooperació en àmbits econòmics i socials.

• Consell d'Administració Fiduciària

  Supervisa les transicions dels territoris no autònoms cap a l'autogovern o la independència (actualment inactiu).

Agències Especialitzades de l'ONU

L'ONU compta amb diverses agències especialitzades que treballen en àrees específiques:

• UNESCO: Educació, Ciència i Cultura.
• UNICEF: Infància.
• OMS: Salut.
• FAO: Alimentació i Agricultura.
• OIT: Treball.
• FMI: Fons Monetari Internacional.
• Banc Mundial: Desenvolupament i finançament.

Altres Organitzacions Internacionals Relevants

Organitzacions Polítiques

• Commonwealth of Nations: Associació de països amb llaços històrics amb el Regne Unit.
• Lliga Àrab: Organització de països àrabs.
• OEA (Organització dels Estats Americans): Fomenta la cooperació a Amèrica.
• UA (Unió Africana): Promou la unitat i la solidaritat a Àfrica.

Organitzacions Militars

• OTAN (Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord): Aliança de defensa col·lectiva.

Organitzacions Econòmiques

• OPEP (Organització de Països Exportadors de Petroli): Coordina les polítiques petrolieres.
• OMC (Organització Mundial del Comerç): Regula el comerç internacional.
• OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic): Promou polítiques per millorar el benestar econòmic i social.

Organitzacions No Governamentals (ONG)

Les ONG són entitats sense ànim de lucre que actuen en diversos àmbits socials i humanitaris:

• Creu Roja: Ajuda humanitària.
• Metges Sense Fronteres: Assistència mèdica en zones de conflicte.
• Intermón Oxfam: Lluita contra la pobresa i la injustícia.
• Mans Unides: Desenvolupament i ajuda humanitària.
• Amnistia Internacional: Defensa dels drets humans.
• Greenpeace: Protecció del medi ambient.

Conceptes Polítics i Territorials Fonamentals

Estats Democràtics

Els estats democràtics es caracteritzen per la separació de poders: el poder legislatiu (fa les lleis), l'executiu (les aplica) i el judicial (garanteix el seu compliment).

Organització Territorial de l'Estat

L'organització territorial d'un estat pot adoptar diverses formes:

• Estat unitari: Poder centralitzat.
• Estat federal: Divisió de poders entre un govern central i entitats subnacionals.
• Estat autonòmic: Regions amb autonomia política i administrativa (com Espanya).
• Confederació: Unió d'estats independents que mantenen la seva sobirania.