La Unió Europea i els seus Tractats

Definició i explicació de conceptes

5. Definiu o expliqueu els conceptes:

• Espai Schengen

  És el format per aquells països de la UE que han signat l'acord o tractat d'Schengen sobre la lliure circulació de persones, sense necessitat de passar per controls duaners o policials a les seves fronteres. No tots els països de la UE han signat l'acord, mentre que hi ha països que no formen part de la UE, com Noruega, Suïssa i Islàndia, que s'hi han adherit.

• Fons de Cohesió

  El Fons de Cohesió finança projectes d'inversió pública als Estats membres de la Unió Europea que tenen un PIB per càpita inferior al 90% de la mitjana comunitària. Són projectes destinats a millorar el medi ambient i la integració de les xarxes transeuropees de transport o sigui finançar projectes relacionats amb el medi ambient.

6. Quins objectius persegueix la Política Agrícola Comuna (PAC)?
Els principals objectius de la PAC són augmentar la productivitat de les explotacions agràries; assegurar unes rendes suficients per a la població que treballa en el sector agrari; garantir l'aprovisionament d'aliments i assegurar uns preus raonables pels consumidors.

7. En quin moment i de quina manera la Comunitat Econòmica Europea es va convertir en la Unió Europea (UE)?
a) Entre 1985 i 1992 es van prendre les principals decisions per fer el pas de la CEE a la UE, amb el lideratge principal de H. Kohl (Alemanya), F. Miterrand (França) i altres líders europeus, com F. González (Espanya). Les fites principals van ser: l'acord de Schengen (1985) que comporta la supressió dels controls fronterers, l'acta Única (1986) que implica la lliure circulació de béns, capitals i serveis i el tractat de Maastricht (1992), que entre d'altres aspectes regulava les condicions per a l'accés a la moneda única: l'euro.

8. Quan entra Espanya a la CEE? Què va suposar per a l'Estat Espanyol l'entrada a la CEE? 1986. Impuls econòmic i social. La recent democràcia espanyola va enfortir les seves institucions gràcies a l'entrada a la UE, ja que el país es va haver d'adaptar a les normatives europees. En termes econòmics, l'accés al mercat europeu va permetre que Espanya pugué diversificar i desenvolupar l'economia interna, que fins la data estava molt basada en l'agricultura i la indústria pesada.

Principals institucions polítiques de la Unió Europea

La UE té el seu propi Parlament, un sistema judicial i decideix l'admissió de nous membres. Ha creat un espai polític, financer, econòmic i social comú en què les mercaderies, els serveis, les persones i la informació circulen lliurement gràcies a una legislació i a uns mecanismes financers propis. Les principals institucions polítiques de la Unió Europea són:

• Parlament Europeu

  És l'òrgan legislatiu de la UE, és a dir, elabora i reforma lleis, aprova la gestió dels pressupostos, estudia temes i problemes concrets, i a més també controla el Consell de la UE i la Comissió Europea. Els membres del Parlament Europeu (Eurodiputats) són elegits directament pels ciutadans de la UE que voten cada cinc anys.

• Consell Europeu

  Reuneix els Caps d'Estat o de Govern dels Estats membres, juntament amb el president de la Comissió Europea. Defineix l'orientació política i les prioritats generals de la UE, i estableix la política exterior i la seguretat comunes.

• Consell de la Unió Europea

  Reuneix els ministres de cada país per debatre, modificar i adoptar lleis, i també per coordinar les polítiques nacionals. És l'òrgan més important de decisió de la UE, juntament amb el Parlament Europeu, amb el qual aprova el pressupost.

• Comissió Europea

  És la institució políticament independent de la UE que exerceix la funció executiva. És la responsable d'elaborar propostes legislatives noves i d'aplicar les decisions acordades pel Parlament Europeu i pel Consell de la Unió Europea. A més, defensa i protegeix els interessos de la UE i dels seus ciutadans.

A més de les institucions, la Unió Europea també té diversos òrgans que s'ocupen d'àmbits concrets. Entre aquests destaquen:

• Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE): és el poder judicial de la UE. Actua com una autoritat supranacional que interpreta i aplica el Dret de la Unió de la mateixa manera a cada un dels països membres i garanteix el compliment de la legislació de la UE. A més, atén recursos de ciutadans particulars i dels Estats. Té la seu a Luxemburg.
• Banc Central Europeu (BCE): és el banc central d'aquells països de la Unió la moneda dels quals és l'euro. Exerceix les seves funcions amb absoluta independència i s'encarrega de definir i d'executar la política monetària de la zona euro. Té la seu a Frankfurt

10. Expliqueu quines són les principals institucions polítiques de la Unió Europea i quines funcions acompleixen:

La UE té el seu propi Parlament, un sistema judicial i decideix l'admissió de nous membres. Ha creat un espai polític, financer, econòmic i social comú en què les mercaderies, els serveis, les persones i la informació circulen lliurement gràcies a una legislació i a uns mecanismes financers propis. Les principals institucions polítiques de la Unió Europea són:

• Parlament Europeu

  És l'òrgan legislatiu de la UE, és a dir, elabora i reforma lleis, aprova la gestió dels pressupostos, estudia temes i problemes concrets, i a més també controla el Consell de la UE i la Comissió Europea. Els membres del Parlament Europeu (Eurodiputats) són elegits directament pels ciutadans de la UE que voten cada cinc anys.

• Consell Europeu

  Reuneix els Caps d'Estat o de Govern dels Estats membres, juntament amb el president de la Comissió Europea. Defineix l'orientació política i les prioritats generals de la UE, i estableix la política exterior i la seguretat comunes.

• Consell de la Unió Europea

  Reuneix els ministres de cada país per debatre, modificar i adoptar lleis, i també per coordinar les polítiques nacionals. És l'òrgan més important de decisió de la UE, juntament amb el Parlament Europeu, amb el qual aprova el pressupost.

• Comissió Europea

  És la institució políticament independent de la UE que exerceix la funció executiva. És la responsable d'elaborar propostes legislatives noves i d'aplicar les decisions acordades pel Parlament Europeu i pel Consell de la Unió Europea. A més, defensa i protegeix els interessos de la UE i dels seus ciutadans.

A més de les institucions, la Unió Europea també té diversos òrgans que s'ocupen d'àmbits concrets. Entre aquests destaquen:

• Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE): és el poder judicial de la UE. Actua com una autoritat supranacional que interpreta i aplica el Dret de la Unió de la mateixa manera a cada un dels països membres i garanteix el compliment de la legislació de la UE. A més, atén recursos de ciutadans particulars i dels Estats. Té la seu a Luxemburg.
• Banc Central Europeu (BCE): és el banc central d'aquells països de la Unió la moneda dels quals és l'euro. Exerceix les seves funcions amb absoluta independència i s'encarrega de definir i d'executar la política monetària de la zona euro. Té la seu a Frankfurt

11. Indiqueu el nom de dos estats de la Unió Europea que no formen part de la zona euro. La zona euro la formen el conjunt d'estats de la UE que utilitzen l'euro com a moneda comuna. Pots esmentar tres països extrets del grup següent: Els estats de la UE que no formen part de la zona euro són Dinamarca, Suècia, i Gran Bretanya en el seu moment.

Mercat únic: unitat econòmica de mercat, supressió de fronteres duaneres, supressió d'aranzels, lliure circulació de persones i mercaderies d'entre els països integrants de la Unió Europea. Zona euro: espai econòmic format pel grup d'estats de la UE que han adoptat l'euro com a moneda

14. Com intenta resoldre la Unió Europea els desequilibris regionals? Amb polítiques de cohesió econòmica i social. La finalitat de la política de cohesió econòmica i social, o política regional, és la creació de condicions econòmiques i socials que permetin a totes les regions participar del creixement econòmic generat pel procés d'integració econòmica. Aquesta política sorgeix en el si de la Unió Europea amb la finalitat de reduir les diferències existents entre les regions. Aquesta política no estava prevista inicialment en el Tractat de Roma perquè per als sis estats fundadors de les Comunitats Europees les disparitats regionals no eren un problema important. Amb el pas del temps, però, l'augment de les diferències regionals, conseqüència de l'adhesió de nous estats membres amb desequilibris regionals considerables, van provocar nous desequilibris que van posar de manifest la necessitat de dur a terme una política regional comunitària. La política regional es concreta mitjançant ajuts concedits a les regions amb menor renda per càpita i a les regions amb problemes estructurals, ajuts que es canalitzen mitjançant uns instruments propis: els quatre fons estructurals i el Fons de Cohesió.

18. Què són les NUTS? La UE denomina NUTs les divisions regionals, s'ha basat en una certa homogeneïtat cultural i es
classifiquen en tres nivells: NUTS1: agrupacions amb característiques culturals i històriques comunes, per exemple la que conformen: Catalunya- Languedoc‑Roussillon i MidiPyrénées NUTS2: Les divisions regionals de cada estat, a Espanya es correspon amb les Comunitats
Autònomes. NUTS3: Són les divisions subregionals, divisions de les NUTS 2, serien a Espanya les
corresponents a les províncies.

15. Exposeu quins requisits polítics i econòmics són necessaris per a formar part de la Unió Europea
Els països candidats a formar part de la UE han d'estar regits per sistemes polítics democràtics. Han d'acceptar els principis de llibertat, democràcia i respecte als Drets Humans, així com les llibertats fonamentals pròpies dels Estats de dret. Els criteris econòmics que cal complir consisteixen en l'adopció d'una economia de lliure mercat en la qual ha de poder fer front a la competència inherent a aquest tipus d'economia. Per poder formar part de la zona euro s'ha de convergir en un seguit d'indicadors econòmics com el dèficit pressupostari, el deute públic, la inflació, els tipus d'interès i l'estabilitat de canvi de la moneda pròpia.

16. Anomeneu els objectius de la integració econòmica dels estats membres de la UE i els instruments per a aconseguir-la.

La integració econòmica s'articula a partir de l'existència d'un mercat interior únic que permet la lliure circulació de béns, serveis, persones i capitals. Els instruments que ho han permès han estat l'eliminació dels controls fronterers, la implantació de la moneda única (l'euro) i la creació d'institucions com el Banc Central Europeu, independent dels governs nacionals, el qual dirigeix la política financera de la UE. Per reduir els desequilibris interns motivats per les diferències econòmiques entre els Estats i les regions, la UE distribueix uns fons estructurals i uns fons de cohesió.

19. Què són les iniciatives comunitàries?

Les iniciatives comunitàries, creades el 1988, són una sèrie de programes especials que la Comissió Europea proposa als Estats membres per resoldre problemes específics greus que concerneixen tota la UE. L’aplicació d’aquestes iniciatives ha tingut repercussions a Espanya. Entre aquestes destaquen: - INTERREG. S’ocupa de promoure la cooperació transfronterera, transnacional i interregional, creant les condicions de cooperació i de desenvolupament equilibrat del territori, sobretot de les regions situades a la perifèria de la Unió. - LEADER. Promou estratègies per afavorir el desenvolupament sostenible a les zones rurals i per fomentar la reconversió agrària i el desenvolupament rural. - EQUAL. Té com a objectiu combatre la discriminació en el mercat laboral. - URBAN. Mira de regenerar els barris urbans en crisi o en declivi

17. Poseu algun exemple que signifiqui la integració política, esmenteu un dels trac tats principals en la
configuració de la UE i anomeneu dues institucions pròpies del sistema polític de la UE.

La Ue és una organització d’integració multisectorial, en la que s’actua en qüestions econòmiques, polítiques, socials, drets dels ciutadans i relacions amb l’exterior, però a la vegada s’ha de preservar la identitat dels seus Estats membres, regions, länder o autonomies.

Després de la Segona Guerra Mundial, diverses veus van apostar per la necessitat de construir una Europa unida, però no va ser fins al Tractat de París el 1951 i posteriorment el Tractat de Miguel Molina Geografia 2n de Batxillerat Roma el 1957 que Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos van acordar crear la Comunitat Econòmica Europea (CEE) o Mercat Comú. Abans de la creació del mercat comú europeu els mercats nacionals no podien competir d’una manera eficaç amb els recursos i les capacitats potencials, per exemple, dels EUA ni del Japó. Així doncs, el repte de disposar d’un mercat únic de milions de persones permetria l’existència d’economies d’escala en la fabricació, la investigació, la innovació, que abaratirien els costos unitaris dels productes augmentant-ne la quantitat total produïda i consumida. El 1992 es va signar el Tractat de Maastricht. Amb aquest tractat, la CEE passava a anomenar-se Unió Europea (UE) i es creava una nova entitat que pretenia construir una veritable unió no sols comercial i duanera (que, en el fons, era el que havia estat la CEE), sinó també econòmica i política per a molts països europeus.

TRACTAT DE ROMA 1957: Creació de la CEE: Alemanya( RFA), Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i Països Baixos.
L’èxit de la CECA, va fomentar l’impuls de noves perspectives i àmbits d’integració.
El tractat de Roma és un dels més importants en la història de la UE, constitueix:  la Comunidad Económica Europea (CEE) i la Comunidad Europea de la Energia Atòmica (EURATOM).( inicialment creada com a entitat amb la seva pròpia direcció  independència, a partir del 1965 ( tractat de fusió de les comunitats europees fusionà les les seves institucions amb les de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA) i la Comunitat Econòmica
Europea (CEE). ( OBJECTIUS EURATOM: Els propòsits de l'Euratom fou la creació d'un mercat comú i especialitzat en productes provinents de l'energia atòmica, la seva distribució segura en els estats membres de la Comunitat, la venda dels seus excedents als estats no comunitaris i la recerca al voltant d'aquesta energia per a usos pacífics.)

TRACTAT DE MAASTRICHT 1992: Inici de la UE, Creació d’una entitat no només amb una finalitat d’unió comercial i duanera, sinó també una unió
econòmica i política.

AMPLIACIONS DE LA UE: Per a poder entrar a la UE, cal ser un estat europeu i complir els requisits que s’especifiquen en el que es coneix com a criteris de
Copenhaguen ( Consell europeu 1993). Aquests criteris són:
- CRITERI POLÍTIC: l’estat aspirant ha de tenir institucions polítiques estables que garanteixin la democràcia, l’estat de dret, el respecte als drets humans, i
el respecte i la protecció de les minories.
- CRITERI ECONÒMIC: cal tenir una economia de mercat ferma i viable, capaç d’adequar-se al grau de competitivitat existent dins la UE.
- CABAL COMUNITARI: amb aquesta expressió la UE fa referència a tot el conjunt de lleis i objectius polítics i econòmics d’àmbit europeu prèviament
existents, que el país candidat ha acceptar i assumir com a propis.

La UE és una gran organització d0integració multisectorial amb aspiració d’actuar tant en  qüestions econòmiques, socials i polítiques, com en els drets dels ciutadans i en les relacions  exteriors dels països de la Unió. La UE és una macroorganització supranacional que ha de preservar la identitat dels seus Estat si  també de les seves regions, länder o autonomies

Els objectius més importants que es va plantejar la UE des del començament tenen relació amb la unificació econòmica i monetària i amb la unificació política i social. La unificació monetària: l’euro. Ja des de l0inici encara com a CEE, els països membres van voler formar un mercat comú en què es poguessin intercanviar fàcilment els productes. Un dels principals objectius quan es va crear la UE va ser la formació d0una unió econòmica i monetària (UEM) definitiva, que es va assolir finalment el 1999 amb la instauració del Banc Central Europeu (BCE) com a organisme central regulador i la implantació d’una moneda única, l’euro.

El 1992, quan es va institucionalitzar la UE al Tractat de Maastricht, es van crear les bases de la  ciutadania europea. Això permet que els habitants de la UE puguin circular i residir a qualsevol  lloc del seu territori sense restriccions. Però no va ser fins al 1985, amb l’acord de Schengen, quan es va establir el final dels controls  fronterers interns entre els Estats signants, excepte en unes determinades circumstàncies.
En el moment present és possible passar sense limitacions les fronteres internes de la majoria  dels països europeus, llevat d’algunes excepcions. En canvi, s’han potenciat les fronteres  externes de l’espai Schengen amb la finalitat d’obstaculitzar l’entrada d’immigració considerada  il·legal

9. Què és i quins són els punts principals del tractat de MAASTRICHT?
El Tractat de Maastricht és el nom amb què és coneix el Tractat de la Unió Europea (el nom ve
donat per la ciutat neerlandesa de Maastricht, on se signà l’acord i on es duren a terme les
negociacions finals durant el mes de desembre de 1991). Fou un acord signat el 7 de febrer de
1992 pels membres de la Comunitat Europea(CE). Entrà en vigor l’1 de novembre de 1993 i
portà a la creació de la Unió Europea que en endavant substituí a la CE i fou el resultat de la
resolució separada de varies negociacions en temes d’unió monetària i política.
Els acords fonamentals del tractat són els següents:
- Creació d’una moneda única per a tots els països de la UE (l’Euro).
- Introducció de l’estructura de tres pilars:
- El pilar comunitari. (el qual heretà les competències econòmiques i comercials de la CE)
- El pilar de Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC).
- El pilar de justícia i assumptes interiors.
- Atribueix més poder al Parlament Europeu, institució legislativa de la UE, els membres de la
qual són escollits per sufragi universal directe.
- Dona impuls al concepte de ciutadania europea que considera com a ciutadà europeu tota
persona que tingui la nacionalitat d’un dels estats membres. Aquesta ciutadania obté els
següents drets:

- Dret a circular i residir lliurement al territori dels estats membres.
- Dret de sufragi en les eleccions al Parlament Europeu i a les eleccions municipals de l’estat
membre on es resideix.
- Dret a la protecció de les autoritats diplomàtiques i consulars.
- Dret a dirigir-se al defensor del poble europeu.
- Dret de petició davant el Parlament Europeu.
- Aquest tractat dona l’impuls definitiu a la unió econòmica i monetària (UEM), que és la que va
crear l’euro.