Unitat i diversitat lingüística: Origen i classificació

1. La unitat de l'espècie i la diversitat de grups

L'espècie humana ha desenvolupat la llengua articulada: un sistema comunicatiu complex basat en signes lingüístics que permet expressar, a partir d'un nombre limitat de formes i estructures, un conjunt pràcticament il·limitat d'informacions.

Els éssers humans comparteixen una base biològica comuna que es manifesta en la capacitat d'adquirir una o més llengües en els primers anys de vida. És la unitat de l'espècie.

Aquesta predisposició innata per a l'aprenentatge es vehicula a partir d'un gran nombre de varietats lingüístiques; actualment, arreu del món, es parlen unes 6.000 llengües. És la diversitat dels grups humans.

La unitat de l'espècie i la diversitat dels grups humans expliquen l'origen i l'evolució de l'home modern.

La llengua articulada apareix gràcies al creixement del volum del cervell, amb el desenvolupament de les àrees que governen les funcions del llenguatge, i l'evolució de l'aparell de fonació, que permet l'articulació d'una gamma diferenciada de sons.

L'home modern, amb una llengua articulada com a vehicle de la vida de grup, va néixer fa 100.000 anys al nord-est d'Àfrica.

El mosaic lingüístic actual arreu del món respon, d'una banda, a l'evolució interna de les llengües i, d'altra banda, a la distribució, els moviments de població, els assentaments, els models d'organització i les formes de vida pròpies que diferents grups humans van iniciar, desenvolupar i consolidar al llarg d'uns quants mil·lennis.

2. La classificació de les llengües

Actualment es parlen unes 6.000 llengües al món, distribuïdes de manera desigual entre els continents. L'anàlisi de la situació actual permet establir tendències de futur: s'estima que en el segle XV hi havia unes 10.000 llengües, ara se'n parlen unes 6.000 i els especialistes calculen que en el segle XXI en desapareixeran més de la meitat.

Criteris Lingüístics

Característiques lèxiques

Segons les semblances en el vocabulari, les llengües s'agrupen en disset famílies lingüístiques (un conjunt de llengües que presenten un origen comú i característiques lèxiques semblants). Cada família comprèn un nombre determinat de llengües: indoeuropea, afroasiàtica, etc.

Característiques morfològiques

Les llengües s'agrupen en:

• Aïllants: Es caracteritzen perquè totes les paraules són invariables, amb una estructura sintàctica molt rígida (xinès).
• Aglutinants: Es caracteritzen per l'acumulació, darrere del radical, de diferents afixos per indicar les relacions gramaticals (turc).
• Flexives: Es caracteritzen per l'ús de la morfologia (català).

Característiques sintàctiques

Segons la posició dels elements dins la frase, les llengües s'agrupen en sis tipus bàsics segons la distribució del Subjecte (S), Verb (V) i Complement Directe (CD) (català, castellà, llatí, japonès, etc.).