L'Univers Mecànic: De Copèrnic a Newton i el Determinisme Clàssic
Clasificado en Física
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,75 KB
L'Univers Mecànic
El model heliocèntric i la ciència experimental
L’aparició de la ciència experimental va produir un canvi en la mentalitat europea. Els descobriments realitzats per mitjà del telescopi van mostrar que Aristòtil estava equivocat. El model geocèntric va ser substituït per un nou paradigma. El treball dels científics va permetre desenvolupar una nova visió del cosmos.
Copèrnic va proposar un model heliocèntric segons el qual la Terra gira al voltant del Sol.
L'Univers il·limitat en l'espai i finit en el temps
L’ús del telescopi va permetre descobrir noves regions de l’Univers molt allunyades de la Terra. Els científics van entendre que l’Univers era il·limitat en l’espai, però creien que el cosmos, havent estat creat per Déu, era finit en el temps.
Un univers determinista i homogeni
Els científics moderns no prestaven atenció a la causa final. El cosmos no persegueix cap propòsit i l’única causa que interessa és la causa eficient, que es pot descriure mitjançant les lleis de la física.
La llei de la gravetat de Newton i l'homogeneïtat
Amb el descobriment de la llei de la gravetat, Newton va identificar la causa eficient de les trajectòries dels planetes. La força gravitatòria li va permetre explicar diferents fenòmens, com ara:
- Les marees
- La caiguda d’objectes
- El moviment dels astres
L’Univers newtonià és homogeni, ja que està governat per les mateixes lleis a tot arreu.
La cosmovisió determinista de la física clàssica
El moviment dels planetes es descriu per mitjà de fórmules matemàtiques que permeten calcular la posició dels astres amb una gran precisió. L’Univers sovint és comparat amb un rellotge.
La cosmovisió de la física clàssica és determinista, ja que estableix que el cosmos està subjecte a moviments que es poden predir amb exactitud.
Lleis matemàtiques i principis de conservació
La física clàssica assumeix que la natura és regular i ordenada, i es pot descriure el seu comportament mitjançant lleis matemàtiques. La cerca d’aquestes lleis es guia per la suposició que en la natura hi ha certes propietats fonamentals que es mantenen constants i no canvien mai.
Això és el que descriuen els principis de conservació de la física. Les investigacions fetes en aquesta època van establir que hi ha moltes magnituds que romanen invariables al llarg del temps, com ara:
- La massa
- L’energia
- La càrrega elèctrica
- El moment lineal
- El moment angular