L'Univers: Origen, Composició, Galàxies i Evolució Estel·lar

L'Univers

Concepte Actual i Composició

Està format per un 5% de matèria ordinària, un 23% de matèria fosca (de composició desconeguda) i un 72% d'energia fosca (de naturalesa desconeguda).

Interpretació Històrica

1. Model geocèntric: La Terra com a centre de l’univers. Ptolemeu el va proposar i va ser vigent fins al segle XVI.
2. Model heliocèntric: El Sol és el centre de l’univers. Proposat per Galileu i Newton.

Com Va Començar Tot: Teoria del Big Bang

L’univers es troba en expansió, ja que les galàxies es continuen allunyant. La teoria més acceptada és la del Big Bang o Gran Explosió. Idees bàsiques:

1. Temps zero: Fa uns 13.700 milions d'anys (m.a.), tota la matèria i energia estava concentrada en un punt.
2. Inflació: Es va produir la gran explosió i l’univers va augmentar molt la seva grandària. Als moments inicials només hi havia partícules subatòmiques i radiació primordial.
3. Síntesi primordial d’hidrogen i heli: A mesura que l'univers s'anava expandint, es van formar els primers àtoms d’hidrogen i heli. La radiació còsmica de fons impregna l’univers.
4. Formació de galàxies: Uns 200 milions d'anys (m.a.) després, es van anar formant les primeres galàxies, on hi havia hidrogen i heli, i al seu centre es van començar a formar elements més pesats.
5. Formació d’elements pesats: En les supernoves es formarien aquests elements i s’estendrien per l’univers.

La Terra primitiva era diferent de l'actual, amb tres característiques principals a destacar:

• La seva atmosfera, anomenada protoatmosfera, era molt diferent de l'actual.
• Les radiacions ultraviolades arribaven fins a la superfície terrestre.
• Es trobava sotmesa al bombardeig constant d'asteroides.

Les Galàxies

Què Hi Ha a les Galàxies?

1. Estrelles: Acompanyades d’altres cossos. Com més massa té una estrella, més temps viu. L’energia sorgeix de les reaccions termonuclears. Quan una estrella com el Sol comença a consumir heli, es transforma en una gegant vermella i, quan l’heli s’acaba, en una nana blanca. Una estrella més massiva que el Sol, després de la fase de gegant vermella, explotarà com a supernova.
2. Nebuloses: Masses de pols i gas que comencen a girar al voltant d’un protoestel (nucli). Quan comencen les reaccions termonuclears, es considera un estel.
3. Matèria fosca: Són objectes descoberts pels seus efectes gravitatoris en cossos celestes propers. Representen un dels grans misteris de la ciència actual.

Tipus de Galàxies

1. El·líptiques: De forma ovalada, on trobem estels vells.
2. Espirals: Formades per un nucli central d’estels vells i un disc que l’envolta, del qual parteixen diversos braços que contenen estels joves, ja que hi ha presència de gasos i pols còsmica.
3. Irregulars: Sense forma definida, amb gran quantitat de gasos i pols còsmica, i amb estels de nova formació.

Evolució Estel·lar

1. Estels mitjans (com el Sol): Sol → Gegant Vermella → Nebulosa planetària / Nana blanca
2. Estels massius: Estel massiu → Supergegant Vermella → Supernova → Estel de neutrons / Forat negre