L'univers i les seves teories: Big Bang, Big Rip i Big Crunch

L'univers és el conjunt de tot l'espai i el temps, així com el seu contingut, incloent-hi els planetes, els estels, les galàxies i totes les altres formes de matèria i energia. Big Bang: 13700 milions d'anys tota l'energia, la matèria i l'espai es trobaven concentrats en un mateix punt (l'àtom primigeni) amb densitat i temperatura tan alta que va explotar (singularitat). Big Rip: gran estripament, l'expansió continuarà fins que estripi tota la matèria provocant el trencament de totes les molècules. Big Crunch: expansió continua de l'univers fins al punt màxim. A partir d'aquest punt disminueix fins a concentrar-se tot en un punt i així successivament (bucle).

La radiació de fons: radiació de microones còsmiques que prové de tots els punts de l'espai. És la resplendor de la gran explosió, arribada com a microones a causa de l'expansió de l'univers (1965). La proporció relativa d'elements primordials: després de la gran explosió s'anaren generant partícules subatòmiques i més tard els àtoms més senzills (hidrogen i heli en proporció 3 a 1). A les estrelles per processos de fusió, van aparèixer diferents elements químics.

Teoria de la Relativitat espacial: espai-temps: el temps en absolut no existeix→ La durada d'un succés depèn de la velocitat del sistema en què es realitza. El temps i l'espai formen part d'un continu, i el temps realment és relatiu depenent de la velocitat de l'observador. Dilatació del temps-contracció de longitud: la llum ha de recórrer més longitud en el sistema respecte l'observador immòbil i per tant, triga més temps. Pel que es mou l'espai fora, es redueix, s'escurça. Un rellotge aturat corre més ràpid que un en moviment. Principis: la velocitat de la llum és constant (c=3·10^8 m/s), el 'teixit' espai-temps és flexible i per tant, per tal de mantenir la c constant cal que l'espai i el temps es 'pleguin'. Teoria de la relativitat general (1915): Inclou l'efecte de la gravetat, què és una curvatura del continu espai-temps causat per la matèria. Els objectes amb massa i energia corven l'espai al seu voltant (gravetat) → canvien el moviment dels altres cossos, per exemple, descriuen les òrbites dels planetes. L'espai i el temps conformen una mena de teixit a l'univers, en 4 dimensions que es veu alterat per la massa dels cossos. Experiment de l'ascensor, principi d'equivalència de la gravetat. La persona dins de l'ascensor no sabrà si està caient. Prova: la llum es desvia al passar pel costat del Sol que té gran massa, i hi ha una diferència petita que es va predir i es va comprovar que era així durant un eclipsi solar. La llum no té massa, però es desvia per les masses.