L'Universalisme Platònic: Realitat i Coneixement

El Món de les Idees

Seguint l'estela de Sòcrates, Plató discrepa dels sofistes: si totes les opinions valen igual, la veritat desapareix. Per entendre el pensament platònic, cal partir del fet que per a ell existeixen realitats que, tot i ser materials, són eternament presents: les idees. En elles es basa el coneixement, però també l'acció moral i política.

La Crítica als Sofistes

Segons els sofistes, no hi ha una realitat permanent; qualsevol realitat, i per tant qualsevol afirmació, sempre és relativa a les circumstàncies. Oposant-se a aquesta tesi, Sòcrates defensava l'existència de valors absoluts que podem trobar al nostre interior.

La Defensa dels Valors Universals

Plató, com Sòcrates, està convençut de la necessitat de defensar uns valors estables i universals, que no estiguin a disposició de la voluntat capriciosa de la majoria. La democràcia, que Plató no dubta a classificar de demagògica, ha conduit al relaxament dels costums, a la pèrdua de cohesió social i, en definitiva, a la pèrdua de l'hegemonia atenesa en favor d'Esparta.

El Món Sensible i el Món Intel·ligible

D'una banda, Plató afirma l'existència d'un món material, imperfecte i en canvi permanent, que descobrim pels sentits. En diu món sensible. Però, d'altra banda, afirma també que és imprescindible acceptar l'existència d'un segon tipus de realitat, immaterial, perfecte i immutable: el món intel·ligible.

La Realitat Autèntica

Quan parlem del món, ens referim habitualment al món material que es pot veure i tocar. Plató, tot i acceptar la realitat d'aquest món, afirma que és una realitat de segon grau, i que l'autèntica realitat és de caràcter immaterial. Es tracta, sens dubte, d'una tesi innovadora i fins a cert punt sorprenent.

Els Nivells de Realitat i els Graus de Coneixement

Aprofundint en aquest plantejament, Plató estableix quatre nivells de realitat i els graus de coneixement corresponents:

• En el món sensible hi ha els objectes materials i les seves imitacions.
• En el món intel·ligible trobem:
  • En primer lloc, les realitats matemàtiques, que encara necessiten una visualització imaginària per ser enteses, a les quals correspon el pensament discursiu.
  • En segon lloc, les idees pures, a les quals correspon el coneixement dialèctic.