Urbanisme i Arquitectura del Segle XIX: París i Barcelona

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,42 KB

Salons de París i Salons Rebutjats

Els Salons de París

Els Salons de París eren exposicions que se celebraven anualment en grans edificis al llarg del segle XIX. Representants d'institucions de prestigi, com l'École de Beaux Arts, crítics reconeguts i altres exponents de la societat artística, es reunien i decidien quina pintura tenia les qualitats necessàries per exposar-hi. Evidentment, la selecció seguia el gust oficial. Exposar significava ser reconegut socialment, cosa que podia assegurar clients i encàrrecs. L'art emergent i les noves propostes artístiques quedaven excloses i exposaven en salons alternatius, sovint anomenats salons dels rebutjats. D'aquests últims sorgiren grups rellevants com, per exemple, els impressionistes.

Els Salons dels Rebutjats

Els artistes que no eren triats pel jurat per exposar, de vegades, rebien una oferta de l'acadèmia per participar en un saló alternatiu. En altres ocasions, eren els propis rebutjats qui organitzaven una altra exposició alternativa, com per exemple, els impressionistes el 1874.

En la il·lustració de sota, Daumier torna a fer sàtira amb la burgesia escandalitzada després de visitar un saló dels rebutjats.

Urbanisme: Entre la Realitat i la Utopia

El Pla Haussmann de París

  • El 1853 Napoleó III (durant el Segon Imperi) encarrega al Baró Haussmann la reforma urbanística de París.
  • S'ampliarà la superfície de la ciutat.
  • S'enderroquen barris sencers de carrerons estrets.
  • Es dissenyaran barris nous per a la nova classe social en forma d'estrella per dominar revoltes populars.
  • Creació de clavegueram, escoles, hospitals, estacions, teatres, grans avingudes, etc.

Urbanització en forma d'estrella

Tenia la funció de reprimir amb més facilitat les possibles revoltes populars futures. Situant l'exèrcit en una plaça es controla millor l'espai urbà que no pas en barris de carrerons estrets.

Característiques del Projecte Urbanístic de Barcelona

  • La ciutat de Barcelona estava ofegada a principis del segle XIX a causa de l'augment de la població i la construcció de fàbriques.
  • El 1854 les muralles comencen a enderrocar-se fins al 1881.
  • El 1859 és aprovat el Pla Cerdà i comença la construcció de l'Eixample (la part nova de la ciutat).
  • El disseny de l'urbanisme en forma de quadrícula.
  • Les cantonades de les illes estarien xamfranades (forma ortogonal) per ajudar la circulació de vehicles.
  • Té una concepció més igualitària i antijeràrquica que el disseny de París.
  • L'Eixample havia d'unir les petites viles del voltant (Sants, les Corts, Gràcia...) amb la ciutat de Barcelona.
  • En el disseny de les illes i les vivendes es tingueren en compte mesures higienistes per augmentar la ventilació.

Arquitectura: Recuperació del Passat i Nous Materials

El procés d'industrialització va transformar la societat de l'Europa del segle XIX i el creixement urbà va fer necessari un nou urbanisme.

Per tant, es va cercar una arquitectura capaç d'adaptar-se a les necessitats de la nova societat.

Així doncs, es van recuperar alguns estils del passat (historicisme), es va revaloritzar l'arquitectura popular (Arts & Crafts) i es van explorar nous materials (arquitectura del ferro).

Entradas relacionadas: