Urbanisme: Definició, Gestió i Dret de Propietat del Sòl
Clasificado en Derecho
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,65 KB
Què és l'Urbanisme?
La Llei d’Urbanisme, amb data de 14 de març de 2004, defineix l'urbanisme com: "Funció pública que abasta l'ordenació, la transformació, la conservació i el control de l'ús del sòl, del subsòl i del vol, llur urbanització i llur edificació, i la regulació de l'ús de la conservació i de la rehabilitació de les obres, els edificis i les instal·lacions".
La Gestió Urbanística
La gestió urbanística és el conjunt d'actuacions que pretenen establir una justa distribució de les càrregues i beneficis derivats del planejament. Assegura la participació de la comunitat en les plusvàlues generades per l'acció urbanística. Com a sistemes d'actuació, la Llei del sòl preveu la reparcel·lació (tant per compensació bàsica com per concertació) i l'expropiació. La seva funció pública és garantir que els plans esdevinguin executats.
L'Execució de la Urbanització
L'execució de la urbanització és la materialització del planejament sobre el territori. Això implica dotar-lo dels serveis previstos i la conseqüent trama viària, per tal de permetre l'activitat edificatòria segons els usos establerts. En essència, es tracta de posar els serveis necessaris, com ara l'enllumenat i la plantació d'arbres.
L'Urbanisme com a Funció Pública
Fins a la Llei del sòl de 1956, el dret a la propietat comportava el dret a edificar. Els poders públics només podien imposar les limitacions indispensables per regular les relacions veïnals i la salubritat pública. És a partir d'aquesta llei que, en l'exercici de l'urbanisme, ha de prevaler l'interès general. La legislació urbanística delimita el dret de propietat del sòl d'acord amb l'interès públic i la funció social de la propietat, establint els drets, deures, càrregues i obligacions corresponents.
Remissió al Planejament
L'instrument que dóna contingut al dret de propietat del sòl sobre el territori és el planejament. En conseqüència, les expectatives urbanístiques no estan lligades directament a la propietat del sòl, sinó que estan regulades pel planejament.
Dret de Propietat i Dret d'Edificar
És a partir de la Llei del sòl de 1975 que s'introdueix el principi que l'aptitud per edificar la dóna el planejament. Conseqüentment, el dret de propietat del sòl ja no comporta automàticament el dret a edificar. L'anterior Llei del sòl de 1956 fixava un volum mínim edificable d'1 m³ per cada 5 m² de superfície, generant el dret a una indemnització per l'aplicació de les ordenances urbanístiques que reduïssin aquest volum.