Urbanisme, Habitatge i Termes: La Vida Quotidiana a la Ciutat Romana

La Ciutat Romana: Urbanisme i Infraestructures

Principis de l'Urbanisme Romà

• Els urbanistes s’encarregaven de:

  • Crear les ciutats
  • Planificar les ciutats
  • Edificar les ciutats
  • Atendre les necessitats de les ciutats

• La ciutat romana és un model basat en les civilitzacions gregues i etrusques.

Característiques de la Ciutat

• Dos carrers principals: el Decumanus Maximus (eix est-oest) i el Cardo Maximus (eix nord-sud).

• Rituals religiosos basats en quatre passos: els auguris, el traçat del sòl, el pomerium i les muralles.

• Model de planta hipodàmica. S'hi trobava el Fòrum, i dins d’aquest: el temple, la basílica, la cúria i les tabernae (botigues).

• Els carrers tenien calçada empedrada i sistemes de clavegueram (s’encarregaven de recollir les aigües residuals i anaven a parar a rius o camps propers).

Aqüeductes Romans: Subministrament d'Aigua

• Garantien un subministrament d’aigua molt abundant, canalitzada mitjançant galeries amb el fons impermeabilitzat.

• L'aqüeducte baixava en pendent i consistia en perforacions a la roca o fileres d’arcs (exemples: Pont del Diable, Pont del Gard).

• Un cop l'aigua arribava a la ciutat, parava al castellum aquae, on es distribuïa en tres llocs: fonts públiques, termes i cases privades.

Les Vies i Carrers Romans

• Inicialment construïts per facilitar el trasllat de les tropes, van acabar tenint un gran valor comercial i administratiu (exemples: Via Herculaea, Via Augusta).

• Es construïen amb pedres, sorra, pedres triturades i lloses de pedra.

• El procés constructiu incloïa: marcar els marges del carrer, buidar la terra, omplir amb grava o pedra triturada i recobrir amb lloses de pedra.

• Al llarg dels camins, es trobaven ponts de fusta i, cada mil passos, un miliari.

• Al llarg de les vies també es trobaven tombes.

• Les vies no eren totalment segures perquè hi havia assalts als viatgers; per tant, els viatges a llarga distància es feien sovint per mar o riu.

L'Habitatge a la Roma Antiga

La Domus: Casa Unifamiliar

• Fetes d'un o dos pisos, amb poques finestres.

• Parts principals:

  • Vestibulum: entrada principal abans de la porta (fores).
  • Fauces: passadís, després de la porta.
  • Atrium (atri, primera cambra): és obert amb un sostre anomenat compluvium, que recollia l'aigua a l'impluvium.
  • A l'atri es trobava un lararium (altar domèstic, sovint una tauleta de marbre).
  • Tablinum: despatx del pare de la família.
  • Cubicula: dormitoris. Les cambres obertes al carrer eren les tabernae (botigues).

• Al segle II a.C. hi hagué una revolució que va canviar l’estructura de la domus. L'atri, el tablinum i el peristylum (jardí envoltat per columnes) van passar a ser el centre vital de la casa. També s'hi trobaven el triclinium (menjador), la culina (cuina) i, dins d’aquesta, la latrina (lavabo).

La Villa Rústica: El Mas Romà

• Era un mas, amb un edifici central.

• Inicialment s'hi trobaven: la caravana i el pati.

• Més endavant s’hi van incloure:

  • Menjadors
  • Habitacles
  • Estables

Les Insulae: Edificis de Lloguer

• Cases de tres o quatre pisos, exposades al perill d'ensorrament o incendi.

• Construïdes al voltant d’un pati interior per a la ventilació i la il·luminació.

• Tenien molts balcons i finestres.

• Disposaven de poques cambres (habitacions), destinades a més d’un ús.

• Els lloguers eren cars.

• No disposaven de conduccions d’aigua pròpies.

Les Termes Romanes: Higiene i Vida Social

• S’utilitzaven per a la higiene i per a la vida social (conversar, fer esport, etc.).

• Dins s'hi trobaven locals per poder comprar productes variats.

• Les termes estaven dividides en set parts:

  1. Palestra: incloïa un pòrtic i, de vegades, una piscina.

  2. Apodyterium (vestidor): amb bancs adossats i nínxols per penjar la roba, i un vigilant per evitar robatoris.

  3. Frigidarium (sala freda): tenia una banyera freda circular o rectangular amb esglaons per entrar-hi o estar asseguts.

  4. Tepidarium (sala tèbia): estava situat entre el frigidarium i els banys calents, per evitar canvis bruscos de temperatura. L’escalfor circulava sota un paviment sostingut per pilae de maons. Estava lluny del forn, per tant, no estava excessivament calenta.

  5. Caldarium (sala calenta): era la sala calenta i sala de forn. L’aigua hi arribava mitjançant canonades i utilitzava el sistema de retroalimentació. Hi havia una pica d’aigua freda per evitar una escalfor excessiva.

  6. Sistema d’escalfament: l'hypocaustum, alimentat pel forn de llenya, era un espai reduït sota el terra.

  7. Laconicum (sauna): format per un cilindre amb una cúpula que s’obria amb una tapa metàl·lica.