Urbanització a Catalunya: història i evolució

Eixos del sistema urbà espanyol

- Àrea de Madrid: aglomeració urbana més gran del país i es connecta amb les altres ciutats importants

- Eix Mediterrani: de França fins a Cartagena amb grans metròpolis com Barcelona i València

- Eix Cantàbric: de França fins Oviedo i Gijón

- Eix de la Vall de l'Ebre: uneix els dos eixos anteriors a través de Logronyo i Saragossa

- Eix Atlàntic Galleg: Ferrol, Vigo i A Coruña

- Eix Andalús: en dos: un cap a Sevilla i Còrdova i l'altre cap a Màlaga i Granada

Els espais de la ciutat dual

- Àrees de sobrecentralitat: on es troben les grans institucions públiques o privades (ajuntaments, empreses, etc.)

- Comunitats tancades: zones residencials exclusives construïdes amb capital privat (amb seguretat, privacitat)

- Ennoblement o gentrificació: procés pel qual les persones amb un alt nivell econòmic s'instal·len en barris fins al moment degradats, aquests ofereixen avantatges com la centralitat i les bones comunicacions. Es poden produir episodis de moviments immobiliaris

- Perifèries degradades: localitzades als barris perifèrics, als extraradi. Es degraden perquè no havien estat dissenyats de manera adequada per integrar-los ni socialment ni especialment, la degradació dels barris provoca la segregació social de les persones amb menys recursos que hi viuen, creix la delinqüència i la intolerància i accentua les desigualtats internes de la ciutat

Procés d'urbanització a Catalunya

- Poblament ibèric: pobles fortificats, muralles, carrers ben delimitats, espais públics, subministrament d'aigua, activitats artesanals i comercials (Kesse Tarragona, Iltirta Lleida, Hiberia Tortosa)

- Grecs: van fer el pla hipodàmic, ja té una plaça central estructurada (àgora) ja tenen una estructura, canalització d'aigua

- Romans 218 aC: xarxa urbana jerarquitza, Via Augusta, complexa xarxa de comunicacions els romans van fer grans avingudes, Barcino (BCN), Gerunda (Girona), Iluro (Mataró), Ilerda (Lleida) van fer aqueductes, ponts

- Època medieval: el país fa un retrocés impressionant, que ens porta a la ruralització, les ciutats pràcticament desapareixen, s'envaïxen. Cap al camp que allà tindran aliments. Capital BCN es fan les vegueries que són les divisions de territori de forma natural en el segle XIX desapareixen les vegueries i el govern espanyol fa les comarques, ciutat episcopal, estan relacionades amb la religió (Seu d'Urgell)

- Expansió urbana s. XIX: Augment de la població hi ha un èxode rural, industrialització: progrés de les ciutats tèxtils: BCN, Sabadell, Terrassa, Mataró divisió provincial espanyola, es divideix en comarques, aparició del ferrocarril (BCN - Madrid) època d'exàmens i procés d'urbanització desigual

- Censiment del segle XIX 1930: més del 50 percent de la població catalana és urbana, BCN té 1.000.000 habitants Anys 69: s'engrandeix BCN i col·lapsa per la immigració, urbanització precipitada i densa planificació a la perifèria urbana Habitatges econòmics: escassetat d'infraestructures i macrocefàlia de BCN (la gran ciutat) 1975 la macrocefàlia va disminuir, les ciutats del voltant, les àrees metropolitanes comencen a augmentar, creixement demogràfic

- Situació actual: àrea metropolitana de BCN i les seves corones Primera corona: BCN i àrea metropolitana 2 corona: més allunyada, noves onades migratòries