Els Usos Socials i la Desviació: Normes i Conducta

Clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,94 KB

Els usos socials i les seves tipologies

Els usos socials són regularitats de comportament generalitzades. Es poden dividir en:

  • Usos socials no normatius: El grup no els considera obligatoris. El grup no exerceix cap mena de pressió perquè es compleixin ni en sanciona l'incompliment. És el que anomenem “hàbits o costums”. Per exemple: l'hora de dinar, el fet de fer la migdiada o prendre el te.
  • Usos socials normatius: El grup els considera vinculants i, d'alguna manera, obligatoris, ja que exerceixen algun tipus de pressió perquè es compleixin. Si no es compleixen, s'aplicarà algun tipus de sanció. Són les normes de cortesia i les regles de comportament amb els altres en general. Per exemple: la forma de vestir és una assimilació de les pautes de conducta.

Les normes morals i les normes jurídiques

Les normes morals: Són regles de conducta relacionades amb el bé i el mal que el grup considera importants i que generen una pressió i una sanció més forta. En la moral, la sanció, molt sovint, és interna (remordiments, mala consciència, sentiment de culpa...) i pot anar acompanyada de crítica social.

Les normes jurídiques: Són normes escrites de compliment obligatori i que, si algú se'n desvia, comporten una sanció institucionalitzada. Els tribunals, la policia i les presons són institucions que tenen la funció de sancionar. Si una persona incompleix les normes majoritàries, és quan la societat respon amb el rebuig o la sanció punitiva, segons la importància de la transgressió.

La desviació social i el concepte de delicte

Significat de desviació: Conducta que trenca una norma àmpliament compartida per la societat o per la col·lectivitat cultural. Els desviats socials presenten un comportament que no és acceptat per la societat.

Diferència entre desviació i delicte: El delicte és un acte en contra de la llei penal d'un país, mentre que la desviació és una conducta contrària a les normes i valors de la majoria dels membres d'una societat. Tant el delicte com la desviació social són temes relatius perquè depenen del temps i el lloc on ocorren.

Per exemple: el tràfic de drogues és un delicte al nostre país, mentre que la fabricació i venda de begudes alcohòliques o de tabac no ho és. Però la mateixa venda de begudes alcohòliques va estar prohibida als EUA durant l'anomenada “Llei Seca” i actualment n'està legalitzada la compra.

La funció social de la desviació segons Durkheim

Émile Durkheim va ser el sociòleg que va analitzar la funció social de la desviació. Ell considerava saludable la desviació perquè, al final, reforçava la unió del grup.

Entradas relacionadas: