Utilitarisme: Bentham vs. Stuart Mill

Diferències entre Bentham i Stuart Mill

Concepció de la Felicitat i l'Utilitarisme

4. Stuart Mill va ser deixeble de Bentham, i coincideixen en la concepció moral de l'utilitarisme, o el "principi de la màxima felicitat", el qual sosté que les accions són bones quan tendeixen a promoure la felicitat, i dolentes quant tendeixen a produir l'oposat a la felicitat. Per "felicitat" s'entén plaer i absència de dolor; per "infelicitat", dolor i privació de plaer.

Quant a les diferències en el paper de la felicitat i l'utilitarisme, Bentham creia en l'utilitarisme individualista, defensava que la felicitat de la persona s'identifica amb els interessos de la humanitat i anar en contra de la satisfacció d'un desig individual és anar en contra de la humanitat. A més, en la concepció de felicitat, per a Bentham la felicitat està vinculada a la quantitat de plaer. És, doncs, una concepció aritmètica.

En canvi, Mill creia en l'utilitarisme altruista en el qual s'ha de distingir entre satisfacció purament privada i el bé públic i reduir la diferència entre tots dos. El sacrifici de la persona pel bé públic és considerat la virtut més alta. I per a Mill, per contra, l'important és la qualitat dels plaers; per això els plaers de l'esperit són més importants que els del cos.

Definició de Plaer

Pel que fa a la definició de plaer, Bentham es basa en les conseqüències físiques dels plaers. Fins i tot els plaers intel·lectuals són millors perquè són més intensos i duradors. En canvi, per a Mill hi ha plaers intrínsecament millors, no pel que causen sinó per definició, i són els que eleven l'esperit de l'home.

Visió de l'Ésser Humà

En la visió de l'ésser humà, per a Bentham l'ésser és susceptible de plaers i dolors que busca el seu propi interès. En canvi, per a Mill és l'ésser amb capacitat de perseguir una perfecció espiritual, de millorar segons un ideal.

Reflexions sobre la Felicitat i l'Utilitarisme

La Felicitat i el Sentiment Social

5. Sobre la felicitat, crec que els humans de forma natural (però no de manera innata) tenim un sentiment social envers la humanitat. Crec que per als humans és desitjable la felicitat general i de la comunitat perquè quan vols la felicitat general, vols la teva felicitat i, per tant, no pots arribar a la general si no vols la teva felicitat, i viceversa.

L'Utilitarisme com a Doctrina Intervencionista

Aquest utilitarisme és una doctrina intervencionista, i no concep la llibertat exclusivament de manera individual, atomística, autista, sinó de forma organicista. L'home sense mitjans, sense cultura, sense sanitat, mai podrà ser lliure i feliç, estarà abocat a la infelicitat, incapacitat, impossibilitat, esclavitzat. El bé social quedarà en entredit pel sol fet que es consenti la seva desgràcia i els altres no podran sentir veritable gaudi mentre subsisteixi la miserable condició d'un semblant, que repercutirà en el malestar social i serà finalment experimentada com a malestar propi.

Crítica a l'Utilitarisme

Crec que l'utilitarisme és una filosofia pràctica aplicable a les coses com a mitjans per a aconseguir una fi, però es corre el greu perill d'atemptar contra la persona humana. Cada persona, per la seva dignitat intrínseca, s'ha de veure com a referent i per la seva finalitat i no per a un fi utilitari. L'ètica utilitarista, pel seu simplisme lògic, és una de les amenaces més grans a la vida humana (avortament, eutanàsia, prostitució, tràfic d'òrgans). Cap persona ha de ser utilitzada com passa amb el marxisme, feixisme, nazisme, racisme, capitalisme salvatge... doncs la persona no és un mitjà sinó més aviat la finalitat per a la qual ens servim i ens ajudem de les coses del món.