Utilitarisme: Conceptes Clau i la Filosofia de John Stuart Mill

Utilitarisme: Orígens i Principis Fonamentals

L'utilitarisme, amb arrels en pensadors com David Hume, busca entendre la vida moral i establir un criteri clar per jutjar les idees morals, així com les institucions legals i polítiques, amb l'objectiu de reformar-les.

Aquesta ètica es defineix per la seva relació amb la felicitat: la felicitat és el bé, el plaer; mentre que la infelicitat és el mal, el dolor. És una ètica teleològica, ja que les accions humanes prenen sentit per la seva finalitat. El seu principi fonamental és que les accions han de conduir a la felicitat, i per tant, hem de mesurar els nostres actes en funció de la seva utilitat per a la nostra felicitat individual i la de la societat en general.

Característiques Clau de l'Utilitarisme

• Teleològica: Les accions humanes adquireixen sentit per la seva finalitat última.
• Conseqüencialista: El bé d'una acció s'avalua per les seves conseqüències.
• Prudencial: Requereix prudència en la presa de decisions per maximitzar la felicitat.
• Agregativa: Implica una mena de càlcul o suma de plaers o felicitat per determinar la millor acció.

La Contribució de John Stuart Mill a l'Utilitarisme

John Stuart Mill va refinar la teoria utilitarista, argumentant que la felicitat no s'aconsegueix buscant-la directament, sinó com a resultat d'altres activitats. Va emfatitzar que el pensament analític ha de ser complementat amb el cultiu dels sentiments. Per a Mill, la utilitat no es mesura només per la quantitat de plaer, sinó també per la seva qualitat.

El Principi de la Màxima Felicitat de Mill

Segons Mill, el principi màxim de felicitat estableix que les accions són bones en la mesura que tendeixen a promoure la felicitat, i dolentes en la mesura que tendeixen a produir el contrari de la felicitat. La felicitat es defineix com a plaer i absència de dolor, mentre que la infelicitat és el dolor i la privació de plaer.

Mill va subratllar que l'utilitarisme no és egoisme ni mera conveniència personal. La felicitat de cada persona és un bé per a aquesta persona, i la felicitat general és un bé per al conjunt de totes les persones. Per a Mill, la felicitat és el BÉ suprem, l'únic fi desitjable.

Tot i que la felicitat és buscada per tothom, Mill reconeix que hi ha altres desitjos (com la virtut, la fama o la dignitat). Aquests desitjos, però, són un camí cap a la felicitat, un mitjà, i no s'han de convertir en un fi en si mateixos.

Plaer Quantitatiu vs. Qualitatiu

Mill va distingir entre plaers quantitatius (suma, agregació) i plaers qualitatius. Per avaluar la qualitat d'un plaer, Mill fa referència a un ideal humà superior. La seva famosa frase il·lustra aquesta idea:

"És millor ser una criatura humana insatisfeta que un porc satisfet; millor ser Sòcrates insatisfet que un neci satisfet."

Debats i Crítiques a l'Utilitarisme de Mill

La filosofia de Mill va generar diversos debats i crítiques. A continuació, es presenten algunes de les objeccions més comunes i les respostes de Mill:

Crítica 1: Utilitat abans que Plaer?

• Crític: L'utilitarisme posa la utilitat per davant del plaer, o viceversa.
• Mill: Mai s'ha posat un per davant de l'altre; ambdós conceptes estan intrínsecament lligats en la recerca de la felicitat.

Crítica 2: Preferència pels Plaers Mentals?

• Crític: L'utilitarisme de Mill busca el plaer mental per sobre del corporal.
• Mill: La seva teoria emfatitza la importància de triar la qualitat dels plaers, no només la quantitat.

Crítica 3: La Felicitat és Irrealitzable?

• Crític: La felicitat és un ideal irrealitzable; podem viure sense ella.
• Mill: Qui busca la felicitat també busca l'evitació de la infelicitat. Una vida satisfactòria es compon d'un equilibri entre tranquil·litat i excitació. Massa tranquil·litat pot portar a poc plaer, mentre que massa excitació pot generar dolor. L'insatisfacció sovint prové de l'egoisme o la manca de cultiu de l'esperit.

Crítica 4: Renunciar a la Felicitat?

• Crític: S'ha d'aprendre a viure renunciant a la felicitat.
• Mill: Es pot prescindir de la felicitat, i de fet, moltes persones ho fan involuntàriament. No obstant això, un heroi pot renunciar voluntàriament a la seva felicitat individual per lluitar per la felicitat general, un acte d'autosacrifici que l'utilitarisme valora.

Crítica 5: Estàndard Massa Elevat per als Humans?

• Crític: L'ètica utilitarista imposa un estàndard massa elevat per als homes.
• Mill: L'ètica ens diu quins són els nostres deures, però no exigeix que l'únic motiu de l'acció sigui el deure. La moralitat depèn de la intenció (allò que l'agent vol fer), que és diferent del motiu (el sentiment que impulsa l'acció).

Crítica 6: Utilitat és Sinònim de Conveniència?

• Crític: Utilitat és simplement conveniència.
• Mill: La paraula "conveniència" té diferents sentits. En el context utilitarista, s'ha d'entendre com allò que és convenient per a tothom, no només per a un individu o grup reduït.

Crítica 7: Manca de Temps per Calcular Efectes?

• Crític: Abans de cada acció, no hi ha temps per calcular els seus efectes sobre la felicitat general.
• Mill: Tota l'experiència passada de l'espècie humana serveix com a guia per veure les tendències de les accions. La felicitat és desitjable i l'única cosa desitjable com a fi; tots la busquem. (Referència al Capítol IV de L'Utilitarisme).