L'Utilitarisme de J.S. Mill: Ètica, Felicitat i Llibertat

L'Utilitarisme segons John Stuart Mill

John Stuart Mill desenvolupa la teoria de l’utilitarisme a partir de la distinció entre el que és i el que ha de ser. Mentre que les ciències naturals descriuen la realitat, les ciències humanes són prescriptives i orientades a què s’ha de fer. Mill destaca disciplines com la psicologia, l’etologia (entesa com la ciència de la formació del caràcter) i la sociologia, guiades per l’Art de Viure, que inclou la moralitat, la prudència i l’estètica. L’ètica, per a Mill, és la ciència que estudia la conducta humana i el seu fonament és el principi d’utilitat o de màxima felicitat. Segons aquest principi, les accions són correctes si promouen la felicitat i incorrectes si generen infelicitat. L’utilitarisme defensa que l’objectiu de la vida és aconseguir el màxim benestar i reduir el patiment, valorant les accions segons les seves conseqüències per a la felicitat col·lectiva. Mill fa una distinció qualitativa entre plaers superiors (intel·lectuals) i plaers inferiors (vinculats als sentits), considerant els primers més valuosos. A més, defensa el desenvolupament personal i la llibertat per aconseguir una vida feliç.

Objeccions Clau a l'Utilitarisme

John Stuart Mill planteja diverses objeccions al principi d’utilitat o de màxima felicitat dins de l’utilitarisme, abordant qüestions fonamentals sobre la felicitat, la moralitat i la relació entre els individus. A continuació, es presenten algunes objeccions importants que Mill analitza i rebat en el seu pensament.

La Cerca Universal de la Felicitat

En primer lloc, es qüestiona per què perseguim la felicitat. Mill argumenta que és un fet comprovat per l’experiència que tothom cerca allò que li és útil i el fa feliç, com es pot observar tant en un mateix com en els altres. Aquesta tendència universal es confirma mitjançant l’autoobservació de les nostres accions i desitjos, així com els dels altres.

La Felicitat: Un Ideal No Sempre Assolible

Una altra objecció assenyala que no totes les persones aconsegueixen la felicitat. Aquesta no sempre es pot assolir, ja que els desitjos individuals sovint queden insatisfets. A més, la felicitat no és un estat constant i pot variar. Mill reconeix aquests punts i subratlla que és important entendre que la felicitat ha de ser cercada d'acord amb els propis límits i les possibilitats reals, ja que aspirar a més del que la vida pot oferir de manera realista pot conduir a la insatisfacció i la frustració.

Virtut vs. Felicitat: Una Falsa Dicotomia?

Es planteja també el cas de persones que semblen perseguir la virtut en lloc de la felicitat, fins i tot fent sacrificis personals per assolir-la. Mill respon que, per a l'utilitarisme, la virtut no és un fi oposat a la felicitat, sinó que pot ser un component essencial d'aquesta o un mitjà per aconseguir-la. Aquells que renuncien a la seva felicitat personal per la virtut, sovint ho fan per contribuir a la felicitat general. Mill considera que aquestes persones han aconseguit unir la seva utilitat individual amb el bé comú, i la seva conducta és moralment valuosa i, en última instància, compatible amb el principi d'utilitat, ja que la virtut mateixa pot esdevenir una font de plaer (superior).

El Deure de Promoure la Felicitat Col·lectiva

Finalment, sorgeix la qüestió de per què hem de promoure la felicitat dels altres, més enllà de la pròpia. Quina és l'obligació moral derivada del principi d’utilitat? Mill, seguint les idees de filòsofs com Locke i Hume, defensa que els éssers humans tenen una predisposició natural a la simpatia i als sentiments socials. Aquesta empatia innata ens porta a considerar la felicitat dels altres i a actuar moralment. Aquest sentiment es reforça mitjançant l'educació, l'evolució social, l'autoobservació i l'experiència. Així, promoure la felicitat dels altres esdevé una obligació moral fonamentada en la nostra naturalesa social i en el reconeixement que la felicitat individual està intrínsecament lligada a la de la comunitat.

Utilitarisme, Felicitat Màxima i Llibertat

El principi d’utilitat o de màxima felicitat, segons Mill, es complementa intrínsecament amb la llibertat, la qual s’ha de promoure a través de la justícia. Per a ell, els Estats han de garantir la llibertat sense ser excessivament intervencionistes ni paternalistes, ja que això limitaria l’autonomia i el desenvolupament dels ciutadans. Mill distingeix entre drets legals i drets morals. Els drets legals són les normes i lleis establertes en un país, mentre que els drets morals, tot i no estar recollits formalment, són fonamentals per complementar les lleis, atès que aquestes poden presentar llacunes o ser injustes. En aquest sentit, l'epiqueia (la capacitat de jutjar segons l'equitat, adaptant la llei al cas concret) destaca la importància de situar el benestar i la justícia moral de l’ésser humà per sobre de l'aplicació rígida de les normes legals.

La Noció de Llibertat en J.S. Mill (On Liberty)

En la seva influent obra On Liberty (Sobre la llibertat), John Stuart Mill defensa una concepció de la llibertat entesa principalment com a llibertat política, social i civil, i no merament com a lliure albir filosòfic. Mill entén la llibertat en un sentit predominantment negatiu: la llibertat de no ser interferit per altres, especialment per l'Estat o la tirania de la majoria, sempre que les accions individuals no perjudiquin tercers. Els límits principals a aquesta llibertat són:

• La llibertat de l’altre: la meva llibertat acaba on comença la de l’altre.
• El principi del dany (harm principle): no hem de causar dany als altres. Mill també adverteix contra el dany a un mateix, tot i que la intervenció social en aquest cas és més controvertida.

Mill critica durament els Estats autoritaris, paternalistes i moralitzadors, ja que considera que aquests atempten contra la llibertat individual i el desenvolupament de les facultats humanes. Defensa aferrissadament les següents llibertats fonamentals:

• La llibertat de consciència (pensament i expressió).
• La llibertat per determinar els nostres propis objectius i plans de vida (llibertat de gustos i inclinacions).
• La llibertat d’associació.

Aquests són aspectes essencials per a la plena llibertat individual i el progrés social.

Influències Formatives en el Pensament de Mill

Finalment, cal esmentar algunes de les influències més importants en el desenvolupament intel·lectual de John Stuart Mill:

• Jeremy Bentham: El va introduir a l'utilitarisme, un marc filosòfic que Mill va adoptar però també va modificar significativament, especialment en destacar la qualitat dels plaers per sobre de la simple quantitat.
• Harriet Taylor Mill: La seva esposa i col·laboradora intel·lectual. Va tenir una profunda influència en Mill, especialment sensibilitzant-lo sobre la importància dels drets de les dones i la igualtat de gènere.
• David Hume: Filòsof empirista escocès, la lectura del qual va influir en la visió de Mill sobre l'empirisme, la causalitat i la naturalesa humana.
• Altres influències inclouen el seu pare, James Mill, i poetes romàntics que el van ajudar a superar una crisi personal i a valorar els sentiments i l'autocultiu.

Aquestes influències, entre d'altres, es van reflectir en la seva vasta obra, incloent-hi el seu llibre L'utilitarisme, on desenvolupa la seva versió matisada i personal d'aquesta influent teoria ètica.