L'Utilitarisme de John Stuart Mill i la Felicitat

L'utilitarisme i la recerca de la felicitat segons Mill

1. Mill el que està dient és que la felicitat és desitjada per totes les persones; per tant, la felicitat serà desitjable, és a dir, que la busquem. Amb la felicitat busquem plaer i la fugida del mal. A més, la felicitat és un bé, un bé per a la suma de totes les persones. Finalment, el text acaba explicant que no hi ha cap altra cosa que es desitgi per ella mateixa a banda de la felicitat. La gent també pot desitjar més coses, per exemple la virtut, l'absència de vici, etc.

2. Conceptes fonamentals

• Felicitat: plaer i absència de dolor.
• Desitjable com a fi: que és desitjable per ella mateixa, i no perquè permet obtenir una altra cosa.

3. El principi utilitarista i la jerarquia dels plaers

La frase anterior s’està referint al principi utilitarista, que intenta respondre a les utilitats dels plaers. Per a ell, els plaers es poden dividir en dues parts: superiors i inferiors. Els superiors estan caracteritzats com a intel·lectuals i espirituals; en canvi, els inferiors estan relacionats amb les característiques físiques i sensuals. Mill diu que l’home pot haver experimentat plaers superiors, però que a vegades es prefereixen els inferiors, i quan això passa és perquè hi ha una debilitat de caràcter i volem tenir abans el bé més pròxim, però aquest bé no serà tan durador com el superior.

Mill relaciona llibertat amb felicitat. També diu que quan som feliços i tenim plaer no tenim dolor. Per a ell, la felicitat és l’únic fi per a jutjar tota la conducta del criteri de la moral perquè, si la gent no desitja una altra cosa que no sigui plaer, arribaríem a un fet que dependria de l'evidència. La felicitat per a Mill tampoc és sinònim de plaer; és un conjunt de la virtut, la llibertat, l’autorespecte, etc., i aquests termes no es deriven de la felicitat, sinó que ja són felicitat.

4. Comparativa entre Mill i Plató

Mill és partidari d'una felicitat col·lectiva que reprimeix tots els desitjos individuals, de la imposició de l’estat sobre l’individu; en canvi, Plató pensa tot el contrari: diu que la felicitat no és important, la idea del bé és superior a la felicitat i diu que el bé s’identifica amb la justícia i amb les idees pures i perfectes. Plató tampoc es diferencia molt de Mill, ja que també governa per tenir el bé de la ciutat, el que vol dir que no està lluny de ser utilitarista com ho és Mill.