Utilitarisme de John Stuart Mill: Felicitat i Dignitat

L'Utilitarisme de John Stuart Mill

Utilitarisme Universalista: El Bé Comú

Per a Mill (utilitarisme universalista), donat l'estat actual de les nostres societats, cal distingir entre la satisfacció purament privada i el bé comú. El sacrifici d'un individu pel bé comú ha de considerar-se la virtut més alta.

Així, maximitzar la suma total de felicitat o de plaer, considerant imparcialment els interessos de tots aquells que estan afectats per un acte en particular, és l'objectiu de qualsevol decisió que un utilitarista consideraria justa. En tot cas, cal deixar clar que cap sacrifici personal té valor per si mateix, sinó en la mesura que augmenta la suma total de felicitat. L'utilitarisme no suposa que cadascú hagi de buscar la seva pròpia felicitat, sinó que cadascú ha de buscar la felicitat de tots. La felicitat dels individus, de cadascú, depèn de la dels altres. En la mesura que s'assoleix la felicitat dels altres, també s'assoleix la pròpia, de manera que per a un individu resulta útil assolir la felicitat del conjunt en què es troba immers. La felicitat i la utilitat no es troben, doncs, en la consecució de qualsevol tipus de felicitat o de plaer, sinó en la que pugui tenir major universalitat, imparcialment considerada. El criteri utilitarista de buscar el màxim benestar del major nombre d'individus, la felicitat general (General Happiness), és el criteri i la fi de la moralitat. Mill apel·la al sentit comú dels éssers humans perquè sigui tingut com a principi i guia de l'acció.

La Dignitat Humana com a Base de la Felicitat

Per a Mill, la fonamentació de l'utilitarisme és la dignitat humana. La felicitat implica, com a primera condició, la dignitat o autorespecte (self-respect). Perquè els éssers humans puguem ser feliços, és imprescindible que hi hagi:

• Autodesenvolupament: és a dir, la capacitat de créixer, de conèixer i, per tant, de modificar les nostres opinions.
• Individualitat.

Aquests dos elements formen la dignitat humana, sense la qual no hi pot haver felicitat. Si la pressió de la societat (i especialment de la classe mitjana) sobre els individus és molt forta, ens trobarem davant una coacció i, per tant, no hi pot haver llibertat. La part més valuosa de la felicitat és, precisament, el sentit de la pròpia dignitat.