L'Utilitarisme de John Stuart Mill: Felicitat i Moral

John Stuart Mill i l'Utilitarisme

Aquest fragment pertany a L'utilitarisme, escrit per John Stuart Mill, un pensador britànic del segle XIX, representant de l'enfocament utilitarista en la filosofia.

La Felicitat en l'Utilitarisme de Mill

Segons Mill, la felicitat no és un estat permanent, sinó moments de plaer al llarg de la vida. Per aconseguir-la, cal desenvolupar les facultats intel·lectuals i evitar les expectatives irrealistes. Així mateix, destaca que la cultura i l'*interès pels altres* són claus per a la felicitat, i que el sacrifici només és justificable si contribueix a incrementar el benestar global.

El Principi d'Utilitarisme de Mill

Segons Mill, el principi d'utilitarisme no promou l'egoisme, sinó que busca el benestar de tots els afectats per les accions, incloent-hi una perspectiva imparcial i benevolent. Això implica considerar els interessos i drets individuals, així com el bé comú, tant en l'àmbit privat com en el públic. A més, Mill argumenta que l'*avaluació de les conseqüències* és fonamental per assegurar la màxima felicitat, i que aquesta felicitat es manifesta en la suma dels béns concrets que contribueixen al benestar de tots.

L'Evidència de la Desitjabilitat de la Felicitat

Segons Mill, l'*evidència de la desitjabilitat de la felicitat* es basa en el fet que la gent realment la desitja. Això implica que la felicitat és un bé, tant per a cada persona individual com per a la suma de totes les persones. Tot i això, Mill reconeix que les persones també desitgen altres coses, com la virtut, que no són estrictament la felicitat. Això suggereix que la felicitat és un dels criteris morals, però no necessàriament l'únic.

Contrast amb Rousseau: Estat de Naturalesa i Contracte Social

Rousseau contrasta amb Hobbes i Locke sobre la visió de l'*estat de naturalesa* i el propòsit del *contracte social*. Mentre Hobbes i Locke consideren el contracte com un mitjà per establir un govern que protegeixi els *interessos individuals* i garanteixi la pau, Rousseau veu el contracte com una manera de restaurar l'*harmonia* i la *llibertat* perdudes en la societat, mitjançant l'establiment d'una *voluntat general*. Rousseau identifica la *desigualtat* com l'arrel del mal a la societat, que sorgeix amb la *propietat privada* i la *divisió del treball*.

Conclusió: La Doctrina Utilitarista

En resum, la doctrina utilitarista defensa la felicitat com a fi de la conducta i com a criteri de la moral, tot i que altres valors també poden ser considerats.