L'Utilitarisme i la Llibertat en les Societats Polítiques
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,5 KB
El fet que homes decideixin avançar cap a societats polítiques no significa que abandonin l'estat de naturalesa, ja que es creen amb l'objectiu de completar l'ordre natural. Els homes pacten per millorar l'estat de natura i, per això, renuncien a alguns drets per obtenir més beneficis (disposen de llei escrita, estableixen la figura del jutge, i tothom mantindrà les seves propietats). Segueixen sent lliures, tot i que a partir del pacte parteixen d'una llibertat més restringida que en l'estat de natura.
Divisió de Poders
Segons ell, el poder de l'estat no pot concentrar-se en una única figura, per això diu que en societats polítiques s'ha d'establir una divisió de poders (legislatiu, executiu, federatiu). L'últim fonament d'aquestes societats polítiques és que ha de ser democràtic, per això es contempla la dissolució del govern.
Mill i l'Utilitarisme
Mill: Utilitarisme: va desenvolupar l’ètica. Mill observa la conducta humana i diu que les persones realitzem coses bones per aconseguir un plaer, perquè cerquem la felicitat. La idea és actuar bé per ser feliços. Mill diu que el bé s’identifica amb la utilitat; allò bo és allò útil, per això les coses útils ens condueixen a la felicitat.
La Virtut i la Felicitat Col·lectiva
Si perseguim la virtut, el que estem fent és trobar un mitjà que ens condueixi a un únic fi. Les ètiques utilitaristes parteixen d'aquest plantejament, per això la seva preocupació és saber com aconseguir la felicitat col·lectiva. Bentham va elaborar una teoria anomenada utilitarisme dels actes. Ell pensava que qualsevol acció moral havia de ser valorada per la utilitat del resultat, i la felicitat col·lectiva s’aconseguia per la suma d'accions útils. Aquesta teoria és la base de l'utilitarisme.
Utilitarisme de la Regla
Tot i això, Mill es va desmarcar relaborant la teoria amb l'utilitarisme de la regla. Per Mill, la felicitat col·lectiva no s’aconsegueix amb la suma d'interessos particulars, sinó que ha d’haver una regla universal. Consisteix en:
- Distinció qualitativa dels plaers: no tots els plaers tenen el mateix valor.
- Hi ha els plaers sensuals (menjar) i els intel·lectuals, que són els més elevats perquè estimulen la ment, els sentiments i la imaginació.
Per tant, la norma per ser feliç es basa en l’autodesenvolupament personal, la capacitat per créixer i conèixer. Estableix una diferència entre l’acontentament, que implica felicitat personal egoista i no moral, i la vertadera felicitat, que és social, col·lectiva i està vinculada a un sentiment comú. La felicitat es basa en gaudir solidàriament.
Regla Utilitària
La regla utilitària ha d’estar basada en respectar la dignitat humana. Aquestes tres fan que sigui compatible amb la regla utilitarista per aconseguir la màxima felicitat per al màxim nombre de persones.
Llibertat i Política
Llibertat: considera el liberalisme. Ens dirà que l'acció política ha de tenir també com a objectiu la recerca de la felicitat, per això va mostrar rebuig davant la dictadura. El govern pot actuar dins d’uns límits: ha de respectar la llibertat individual. Al llibre sobre llibertat, la defineix com un cercle d'absència d'interferència, un àmbit on l'individu té absoluta llibertat i ningú pot intervenir.
Principi del Dany
Segons ell, les persones som lliures sempre i quan respectem el que ell anomena com a principi del dany. Som lliures mentre les nostres accions no generin mals als altres. A més, el govern ha de respectar aquesta llibertat de l’individu que compleix les seves obligacions socials. Aquests límits també s’apliquen a la societat en general i a l’opinió pública, que tampoc han d’afectar la llibertat individual.
Defensor de la Diversitat Cultural
Se l’ha considerat defensor de la diversitat cultural perquè denunciava la intolerància de l’opinió pública respecte a temes de creences religioses. També va pronunciar-se a favor de la ideologia feminista que defensava el vot de les dones. Contemplar la dignitat humana significa no jutjar les persones per qüestions culturals o religioses. Si la societat i el govern respecten la llibertat individual, contribueixen a aconseguir la felicitat col·lectiva.
Utilitarisme i Polítiques Liberalistes
L'utilitarisme considera la base de les polítiques liberalistes.