Utilitarisme de Mill i Ètica del Deure de Kant: Anàlisi Comparativa

Utilitarisme: La Doctrina de John Stuart Mill

L'utilitarisme és la doctrina que defensa John Stuart Mill i que va elaborar i perfeccionar, tot i que no la va proposar originalment. Considera que les accions moralment bones han de ser útils per a tothom. Així, el Principi Utilitarista que guia aquesta ètica és: "Una acció és bona/útil quan proporciona la major felicitat al major nombre de persones."

D'aquest principi en podem extreure les següents característiques:

• Eudemonista: Centrada en la felicitat.
• Teleològica: Orientada a un fi (la felicitat).
• Universalista: Busca la felicitat per al major nombre de persones.
• Hedonista: Identifica la felicitat amb el plaer i l'absència de dolor.

Crítiques a l'Utilitarisme i Respostes de Mill

Crítica 1: L'Utilitarisme com a "Ètica de Porcs"

Aquesta crítica argumenta que l'utilitarisme entén el plaer físic com a únic objectiu, equiparant els humans amb els animals. Mill respon que podem gaudir de dos tipus de plaers: els inferiors o físics, i els superiors o intel·lectuals. Aquests últims són el coneixement, l'estètica i l'ètica, i són exclusius dels humans. Ningú digne i racional pot contentar-se amb els plaers merament físics; si s'han experimentat ambdós, es prova que els superiors són millors. La clau és la qualitat, no la quantitat.

Crítica 2: Felicitat General vs. Individual

Mill explica que tot principi ètic es basa en dos tipus de moral: la moral externa (motivada per evitar càstigs) i la moral interna (l'obligació d'actuar bé perquè és el correcte). Tota ètica ha de basar-se en una moral interna, que és el Sentiment Moral. Aquest és una força interior que refrena les accions dolentes i impulsa les bones. És natural i adquirit, és a dir, el podem desenvolupar sense que ens l'ensenyin, però depèn de la cultura i l'educació. Potser que no es desenvolupi, com el llenguatge.

Hi ha un fonament comú relacionat amb el principi utilitarista: el sentiment d'humanitat, sociabilitat o empatia. Som socials per naturalesa i només podem assolir la felicitat amb els altres; per tant, és impossible que ens sigui indiferent la seva felicitat, perquè d'ella depèn la nostra. El principi utilitarista es recolza en el sentiment d'humanitat, d'on sorgeix l'obligatorietat de la felicitat general. (No tothom és capaç de veure aquesta relació, ja que arribar a conèixer aquest sentiment requereix el conreu de les capacitats intel·lectuals). És una ètica intel·lectualista.

Ètica del Deure de Kant: Imperatius Categòrics

L'ètica kantiana respon a les preguntes fonamentals: què puc conèixer, què he d'admirar i què he de fer. És una ètica vàlida, autònoma, universal i a priori.

Tipus d'Accions Segons el Deure

Kant distingeix tres tipus d'accions:

• Contràries al deure: Contradiuen els principis ètics.
• Conformes al deure: Estan d'acord amb el deure, però es realitzen amb un altre objectiu (no per deure en si).
• Per deure: Són les accions ètiques, que es realitzen sense tenir en compte les conseqüències, només per respecte a la llei moral.

Principis Formals i Imperatius Categòrics

L'ètica kantiana es basa en principis formals. Els Imperatius Categòrics es contraposen als hipotètics i es presenten en tres formulacions principals:

• La llei universal.
• Tractar la humanitat, tant en tu com en els altres, sempre com un fi i mai només com un mitjà.
• Actuar com a legislador universal en un regne dels fins.