Utilitarisme de Mill: Felicitat, Moral i Límits del Poder

La Doctrina Utilitarista de Mill: La Felicitat com a Fi Últim

La Felicitat com a Únic Fi Desitjable

John Stuart Mill afirma que la felicitat és el que tothom desitja i, per això, és l’únic fi que realment podem considerar com a tal. Fa una comparació amb l’experiència: així com sabem que una cosa és visible perquè la veiem, sabem que la felicitat és desitjable perquè tothom la desitja. També admet que hi ha altres coses que la gent busca, com la virtut, però diu que aquestes coses només s’acaben desitjant perquè porten felicitat. Per això, la felicitat és el criteri principal per jutjar si una acció és moral.

Definicions Clau de la Felicitat i el Fi

• Felicitat: El bé que tothom busca i vol per si mateix, no com a mitjà.
• Fi: L’objectiu últim d’una acció, allò que es vol aconseguir directament.

La Prova de la Desitjabilitat de la Felicitat

Mill sosté que la felicitat és desitjable perquè tothom la busca, i que aquesta és la millor prova que tenim. Igual que no podem demostrar que una cosa és visible si no és veient-la, no podem demostrar que la felicitat és desitjable si no és pel fet que la gent la desitja. A més, tot allò que sembla que la gent desitja (com la virtut o la riquesa) en el fons ho volen perquè els fa sentir millor, és a dir, perquè aporta felicitat. Així, la felicitat seria l’únic fi realment desitjable.

Utilitarisme de Mill vs. Voluntat de Poder de Nietzsche

Mill defensa una moral basada en el principi d’utilitat, que diu que el correcte és el que produeix més felicitat per al màxim nombre de persones. Això fa que la seva moral sigui universal i pensada per al benestar de tothom. En canvi, Nietzsche rebutja completament aquesta idea. Ell creu que la moral tradicional, com la utilitarista, només serveix per controlar la gent i frenar els individus més forts i creatius. Segons Nietzsche, la moral hauria de deixar de buscar la igualtat o la felicitat de tots, i hauria d’afavorir el creixement personal, l’autosuperació i la voluntat de poder, que és la força interior que impulsa les persones a superar-se i crear els seus propis valors. Per això, la moral de Nietzsche és més individualista i transgressora, mentre que la de Mill és social i harmònica.

Reflexió Personal: La Moral Més Enllà de la Felicitat

Estic d’acord amb la idea que no tot el que és correcte es pot mesurar només amb la felicitat que genera. Hi ha accions que moralment sentim que hem de fer per respecte a uns principis o per coherència amb nosaltres mateixos, encara que no portin més felicitat. Per exemple, si veig una injustícia, encara que intervenir no millori la situació o fins i tot em compliqui la vida, crec que seria incorrecte quedar-me de braços plegats només perquè no aconseguiré fer més feliç a ningú. Això vol dir que la moral no sempre es pot reduir a les conseqüències, sinó que hi ha valors com el deure, la dignitat o la justícia que són importants per si mateixos, encara que no portin més felicitat al món.

La Resolució de Conflictes Morals i els Límits del Poder

La Utilitat com a Criteri per Resoldre Conflictes

Mill diu que en qualsevol sistema moral hi ha conflictes entre drets i deures, i això genera dificultats per decidir què és correcte. Segons ell, l’únic criteri vàlid per resoldre aquests conflictes és la utilitat, ja que és la font última de l’obligació moral. Sense aquest criteri, diu que les decisions serien arbitràries i basades en interessos personals. A més, critica altres sistemes morals perquè no tenen cap regla clara que permeti decidir quan hi ha conflictes morals.

• Drets: Reivindicacions morals que les persones consideren legítimes, però que poden entrar en conflicte.
• Consideracions d'utilitat: Criteri que valora les accions segons les conseqüències per a la felicitat o benestar general.

La Utilitat com a Estàndard Últim en Decisions Morals

Mill defensa que si la utilitat és el criteri de base de la moral, també ha de servir per resoldre conflictes entre obligacions. Quan dues normes entren en contradicció, cal mirar quina opció genera més benestar per al conjunt de persones. Això fa que la utilitat sigui l’estàndard últim que guia les decisions morals, ja que sense aquest criteri no tindríem cap manera clara d’escollir i acabaríem decidint segons interessos personals o emocions.

Límits del Poder Polític: Mill vs. Nietzsche

Mill defensa que el poder polític ha de tenir límits clars per protegir la llibertat individual. Segons ell, l’Estat només pot intervenir en la vida d’algú per evitar que faci mal als altres, però no per protegir-lo de si mateix. Aquesta idea està molt relacionada amb la importància de la llibertat de pensament, expressió i elecció. En canvi, Nietzsche no parla tant de llibertats polítiques concretes, però sí que critica profundament qualsevol autoritat o moral que intenti controlar o limitar l’individu. Per Nietzsche, la societat tendeix a imposar normes que frenen els més forts i originals, i per això el poder polític (i moral) sovint és una eina de dominació. Així doncs, mentre que Mill vol protegir les llibertats per garantir el progrés social, Nietzsche vol trencar amb tot allò que reprimeixi la voluntat de poder i la creativitat individual.

Reflexió Personal: Utilitarisme i el Compliment de Promeses

Estic en desacord amb la idea de complir una promesa cegament, perquè tot i que és important, cal tenir en compte el context i les conseqüències. En el cas de l’exemple (implícit, però entès com un dilema), complir la promesa significaria posar en risc el benestar dels fills, i això em sembla molt més greu que no anar a un casament. Des d’una visió utilitarista com la de Mill, no té sentit seguir una norma moral si això causa més patiment que felicitat. Per tant, tot i que trencar una promesa no és agradable, hi ha situacions on és més responsable actuar pensant en el bé general, especialment quan hi ha persones vulnerables que depenen de tu.

La Qualitat dels Plaers i les Capacitat Humanes Superiors

Plaers Superiors vs. Apetits Animals en Mill

En el text, Mill defensa que els humans tenen capacitats superiors als simples instints animals i, per això, cerquen una felicitat que inclou el desenvolupament d’aquestes capacitats. Per Mill, no tots els plaers tenen el mateix valor: hi ha plaers superiors, relacionats amb les facultats intel·lectuals, i plaers inferiors, més vinculats als sentits. Així, dins l’utilitarisme, cal tenir en compte no només la quantitat de plaer, sinó també la qualitat, valorant més aquells que impliquen exercir les capacitats superiors.

• Apetits animals: Desitjos bàsics i instintius, com menjar, dormir o el sexe.
• Felicitat: Estat de benestar que inclou plaers intel·lectuals i morals, no només físics.

La Distinció de la Qualitat del Plaer en l'Utilitarisme

Mill afirma que dins el principi d’utilitat no només compta la quantitat de plaer, sinó també la seva qualitat. Així, no tots els plaers tenen el mateix valor moral. Per Mill, els plaers que impliquen les facultats superiors (intel·lectuals, morals, artístiques) són més valuosos que els físics, perquè aporten una satisfacció més completa i humana. Aquesta distinció millora la teoria utilitarista de Bentham, que només valorava la intensitat i durada del plaer, i dóna un enfocament més complex i elevat de la felicitat.

La Recerca de la Felicitat (Mill) vs. la Voluntat de Poder (Nietzsche)

Per a Mill, hem d’actuar buscant el màxim de felicitat possible, prioritzant els plaers superiors, ja que aquests desenvolupen la nostra part més noble com a éssers humans. La felicitat, per tant, segueix sent l’objectiu moral. Nietzsche, en canvi, rebutja totalment aquesta visió utilitarista. Per ell, actuar buscant felicitat o plaer ens fa dèbils i conformistes. El seu ideal és la voluntat de poder, on el més valuós és l’afirmació de la vida i la creació de nous valors, encara que impliqui patiment. Segons Nietzsche, el veritablement gran és aquell que s’imposa a si mateix un camí difícil per crear-se a si mateix com a individu superior, mentre que Mill busca una moral més general i per al benestar de tots.

Reflexió Personal: "És millor ser Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet"

Estic d’acord amb la frase «És millor ser Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet», perquè la felicitat que ve de la reflexió, la cultura o el pensament crític ens fa créixer com a persones. Encara que a vegades pugui portar insatisfacció, ens permet entendre millor el món i ser més lliures. Un ximple potser viu més tranquil, però és una felicitat buida, limitada a desitjos bàsics. Prefereixo una vida més complexa, encara que no sempre plena de plaer fàcil, perquè em sembla més digna i humana.