Utilitarisme de Mill: Regles, Societat i Crítiques Filosòfiques

Utilitarisme dels Actes vs. Utilitarisme de les Regles

Mill defensa l'utilitarisme de les regles, en què la moralitat d'una acció es basa en la seva congruència amb normes generals que promouen el benestar col·lectiu. Aquesta perspectiva contrasta amb l'utilitarisme dels actes, que avalua cada acció individualment segons el plaer o el dolor que produeix en un moment concret. A través de l'utilitarisme de les regles, Mill busca establir principis ètics que fomentin la felicitat i el desenvolupament humà a llarg termini.

Utilitarisme Social i Eudemonisme

Mill discrepa de Bentham en el punt que la felicitat individual no necessàriament garanteix la felicitat de la societat en conjunt. En comptes d'això, argumenta que la felicitat col·lectiva s'assegura quan hi ha un equilibri entre la satisfacció individual i la consideració del benestar dels altres. Aquesta preocupació pels altres és intrínseca a la naturalesa social de l'ésser humà i s'alinea amb la idea d'un eudemonisme social, on es valora el plaer del grup més proper al propi. Així, la moralitat inclou no només la cerca del plaer personal, sinó també el compromís amb el benestar dels altres.

Mill argumenta que la felicitat individual i la cohesió social es poden conciliar quan els interessos personals es combinen amb els interessos col·lectius. Això requereix la creació de lleis que considerin els interessos de tots els membres de la societat i una educació que promogui l'altruisme. Segons Mill, una persona moralment bona és aquella que actua en benefici del bé comú. Aquesta comprensió de l'utilitarisme pot conduir a una millora de la humanitat i a una societat més justa.

La Felicitat i les Crítiques a Mill

Els crítics de Mill no qüestionen només la necessitat de buscar la felicitat, sinó també la forma com argumenta la seva posició. En particular, s'adrecen a la seva defensa de les bases del coneixement, on Mill se situa prop de l'empirisme. Argumenta que els sentits són els principals informadors, utilitzant exemples com 'audible' i 'desitjable' per il·lustrar els conceptes. Aquesta postura ha estat objecte de crítica i debat per part de diverses corrents filosòfiques.

Errors Argumentatius Assenyalats

Així doncs, els crítics de Mill assenyalen que hi ha errors en la seva argumentació:

• Argumenten que el fet que la gent desitgi la felicitat no implica automàticament que aquesta sigui un valor intrínsecament bo. Atribuir valor a partir del desig és una fal·làcia coneguda com a fal·làcia naturalista, ja que intenta deduir el que hauria de ser a partir del que és.
• A més, també critiquen la fal·làcia de la composició, que Mill comet quan assumeix que el que és bo per a cada individu també ho és per al grup en conjunt. Aquesta fal·làcia implica atribuir les qualitats de les parts al total, una suposició que no sempre és vàlida.