Utilitarisme de Mill vs. Ètica Kantiana: Felicitat i Justícia

Cap. 3 - Utilitarisme de Mill vs. Ètica Kantiana

L'Utilitarisme de Mill es presenta com una teoria ètica universal, inseparable de la llibertat i la felicitat, a diferència de la teoria kantiana que els considerava simples postulats.

Mill distingeix dos tipus de sancions en referència a l'obligació moral:

• Externes: Reforcen la moralitat, però no obliguen.
• Internes: Consciència moral o sentiment de simpatia. Aquesta s'ha d'educar, perquè no coincideix en tothom de la mateixa manera (crítica a Kant). La societat ha d'educar els seus ciutadans perquè s'adonin que és millor mirar pels interessos de tots, perquè és més útil per ser feliç. L'important és adonar-nos que només quan actuem tenint en compte la utilitat o el bé general experimentarem la sensació de felicitat interna i ens sentirem bé amb nosaltres mateixos.

Actuem moralment a partir d'unes sancions internes, formades per un sentiment de simpatia vers els altres i per les influències socials de l'educació. És només aleshores quan les sancions externes poden servir de suport a l'acció moral. Dit d'una altra manera, les sancions externes, com les lleis, no serveixen de res si no es cultiven les sancions internes.

Les accions morals ho seran per les seves conseqüències (utilitat) i no en base a principis externs o lleis.

Cap. 4 - Raons per Acceptar l'Utilitarisme

L'utilitarisme defensa que l'únic desitjable com a fi és la felicitat. Quines condicions, però, s'han de complir per aconseguir-la?

És innegable que tothom desitja la felicitat, perquè considera que la pot aconseguir, encara que no sigui l'únic que desitja.

La felicitat no segueix el criteri d'aprovació o desaprovació (segons Hume), sinó el plaer i l'absència de dolor.

La felicitat està composta per diferents ingredients que són útils per al seu propòsit: el plaer. Aquests ingredients poden ser:

• la música,
• la salut,
• els diners,
• l'amor,
• la virtut...

Tots ells són mitjans per aconseguir la felicitat, però no s'han de confondre amb la felicitat mateixa. En formen part, però no s'identifiquen amb ella.

La felicitat és un criteri per jutjar les accions humanes i no s'ha d'entendre com una idea abstracta o metafísica.

La felicitat només serà completa quan sigui útil, és a dir, beneficiï la majoria i no un sol individu. Principi d'Utilitat: Màxima felicitat per al màxim nombre.

Cap. 5 - Relació entre Justícia i Utilitarisme

Mill exposa en aquest capítol els diferents sentits que es poden aplicar a la justícia (lligada a l'acció moral):

• Respectar els drets legals;
• Respectar els drets morals;
• Donar a cadascú el que es mereix;
• Complir la paraula donada;
• Imparcialitat;
• Igualtat.

Segons Mill, tots aquests sentits depenen del sentiment últim de simpatia i del benefici de la majoria (criteri d'utilitat).

La justícia depèn de la seva utilitat social i de la seva aplicació del sentiment de simpatia (acompanyat del sentiment d'autodefensa i seguretat que tenim tots els individus).