Utilitarisme: una visió ètica conseqüencialista

Context històric

segle XIX → Iª i IIª Revolució industrial, vinculades a un capitalisme financer i industrial cada vegada més fort. Diversos països d’Europa van adoptar el parlamentarisme liberal i la democràcia amb sufragi restringit. Es va estendre el liberalisme econòmic i polític. Van proposar una versió científica del socialisme, inspirada en el materialisme històric i en l’anàlisi rigorosa de la manera com funciona l’economia capitalista. En l’àmbit del pensament el corrent romàntic va reaccionar contra el racionalisme il·lustrat amb l’afirmació d’una interpretació idealista de la realitat i de la història. Va impulsar el desenvolupament de l’economia política i de la filosofia liberal i utilitarista.

UTILITARISME

és una teoria ètica conseqüencialista, perquè es centra a analitzar les repercussions de la nostra acció cap als altres en lloc de basar-se en principis o regles morals.

Els filòsofs utilitaristes afirmen que tots els éssers humans aspirem a assolir la felicitat.

Stuart Mill diu en la seva obra que la doctrina utilitarista estableix que la felicitat és desitjable, i que és l’única cosa desitjable com a fi; totes les coses són desitjables només com a mitjans per a aquest fi. Mill acceptava el principi bàsic hedonista segons el qual la felicitat es pot identificar amb el plaer i la manca de dolor, tot mirant de maximitzar la felicitat social. Les accions moralment correctes són les que procuren la major felicitat per al major nombre de persones. Per determinar quin ha de ser el nostre comportament en una situació determinada, hauríem de fer un càlcul dels plaers, segons la qual la conducta adequada serà la que maximitzi el plaer produït i minimitzi el dolor que puguem causar. Una acció es útil si contribueix a produir felicitat, tot generant plaer i reduint el dolor de les persones. En aquest càlcul, tots els éssers humans hi han de comptar igualment, de manera que seria immoral atorgar al nostre propi plaer o al nostre dolor més importància que als dels altres.

Stuart Mill defensa la llibertat entesa com la capacitat que té l’individu de fer allò que vulgui, és fonamental per al ple desenvolupament de les potencialitats humanes, totes les persones poden fer el que vulguin sempre que les seves accions no perjudiquin els altres. L’estat no té cap dret a limitar la llibertat dels individus, i només està legitimat per intervenir quan es produeixen situacions que facin mal a d’altres persones. Per tant, Mill considerava que cada persona ha de ser lliure per conrear la forma de vida que més la satisfaci, tot i que considerem que algú es perjudica ell mateix no se li ha de prohibir d’actuar, perquè segons Mill cadascú és el millor jutge dels propis interessos. Mill va criticar la intolerància, el paternalisme, la pràctica de l’esclavatge entre d’altres. També, va protagonitzar una campanya en favor dels drets de les dones que va tenir una gran repercussió en la societat conservadora, tradicional i masclista.

Per a Mill no hauríem d’impedir la lliure expressió en cap cas, ni tan sols quan s’utilitza per blasfemar o per proclamar obertament la mentida.

Mill pensava que encara que una opinió sigui errònia pot contenir elements veritables, en qualsevol cas ningú no té dret a determinar pels altres quines opinions són veritables i quines són falses. Si volem defensar la veritat la millor manera es fomentar la discussió i el debat lliures en lloc d’imposar el nostre punt de vista particular.