Vacunes, sistema immunitari i al·lèrgies

Vacunes: Funcionament i importància

El sistema immunitari ens defensa de les infeccions. Quan ens infectem, el sistema immunitari capta informació i activa diferents mecanismes de defensa. Aquest procés triga un temps a completar-se, i per això podem sentir-nos malament. Per protegir-nos en el futur, el sistema immunitari crea cèl·lules de memòria.

Aquestes cèl·lules produeixen anticossos, i per això, quan el mateix patogen torna a atacar, el cos ja està preparat i no patim la malaltia.

Quan ens vacunem, encara que el virus entri al nostre cos, no ho notarem, ja que estarem immunitzats. Les cèl·lules de memòria reaccionaran amb rapidesa. Les vacunes injecten gens modificats que no poden fer-nos mal.

Tipus de vacunes

• Microorganismes vius atenuats: Contenen versions debilitades del microorganisme que causa la malaltia. Per exemple, les vacunes contra el xarampió i la varicel·la.
• Microorganismes morts o inactivats: S'inactiven amb calor o productes químics. Solen requerir diverses dosis. Per exemple, les vacunes contra el còlera i el tifus.
• Vacunes d'antigen purificat: Només utilitzen els antígens que provoquen la resposta immunitària.
• Vacunes de toxoides: Alguns bacteris produeixen proteïnes tòxiques que, tractades adequadament, perden la toxicitat però mantenen la capacitat de provocar una resposta immune. Són vacunes molt efectives.

Les vacunes són una barrera primària artificial, adquirida i activa.

Immunitat de ramat

La immunitat de ramat es produeix quan una gran quantitat de persones es vacunen contra una malaltia infecciosa, protegint indirectament els individus no immunitzats.

Malalties autoimmunes

En les malalties autoimmunes, el sistema immunitari ataca i destrueix teixits sans del propi cos per error. Això provoca inflamació, lesions i problemes de salut.

Diabetis tipus 1

La diabetis tipus 1 és una malaltia autoimmune en la qual el sistema immunitari ataca i destrueix les cèl·lules beta del pàncrees, responsables de produir insulina. Sense aquestes cèl·lules, el cos no pot regular correctament el nivell de sucre a la sang.

Les causes exactes no es coneixen del tot, però podrien ser factors genètics, ambientals i immunològics.

Al·lèrgies

Primera exposició a l'al·lergen: Es produeixen anticossos, concretament immunoglobulina E (IgE), que reconeixeran l'al·lergen quan torni a entrar en contacte. La IgE s'adhereix a la superfície dels mastòcits (un tipus de leucòcits).

On trobem els mastòcits?

Estan repartits per tot el cos, però es concentren en les parts que connecten amb l'exterior: pell, vies respiratòries i tracte gastrointestinal. Aquest procés s'anomena sensibilització, i encara no hi ha símptomes.

Segona exposició a l'al·lergen: Les IgE reconeixen l'al·lergen i activen la desgranulació dels mastòcits. Els grànuls alliberen histamina, una molècula implicada en la resposta inflamatòria. L'objectiu és eliminar l'al·lergen.

Els efectes típics de la inflamació són: envermelliment, picor, tumefacció, vasodilatació i augment de la permeabilitat.

Tractament de les al·lèrgies

• Antihistamínics: Medicaments que tracten els símptomes de les al·lèrgies bloquejant l'efecte de la histamina.
• Vacunes de sensibilització: Consisteixen a administrar l'al·lergen durant molts anys per intentar eliminar la resposta al·lèrgica. No sempre són efectives.