La vaga general revolucionària del 1917 a Espanya
Clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,34 KB
A iniciativa de la Lliga Regionalista, es va celebrar a Barcelona una Assemblea de Parlamentaris Catalans
El 5 de juliol de 1917, es va celebrar a Barcelona una Assemblea de Parlamentaris Catalans, que va exigir la formació d'un govern que convoqués les corts constiuents per reformar el sistema polític i decentralitzar l'Estat. Des de l'Assemblea es va convocar una reunió de tots els diputats i senadors espanyols, però dels 760 que havien estat citats només hi van anar 71, majoritàriament catalanistes, republicans i socialistes. El govern va prohibir la convocatòria, que es va celebrar el 19 de juliol a Barcelona i va ser dissolta per la guàrdia civil. Malgrat una segona reunió a Madrid a l'octubre, el moviment parlamentari va desaparèixer sense haver aconseguit la reforma constitucional. Causes del fracàs: ni forces monàrquiques ni juntes de defensa van donar-hi suport, les discrepàncies entre catalanistes conservadors i grup d'esquerra i la vaga d'agost que va inhibir les forces burgeses davant el temor d'un esclat revolucionari.
La vaga general revolucionària
El 1916 ja s'havia produït un moviment vaguístic important, i el març del 1917, les centrals sindicals CNT i UGT van acordar de signar un manifest conjunt per instar el govern a intervenir per aturar la pujada de preus. Al mes d'agost, i arran d'un conflicte a València, la UGT va fer una crida a la vaga general. La protesta es va estendre per tot Espanya i va adquirir un caràcter polític perquè les forces obreres convocants reclamaven la fi de la monarquia, la formació d'un govern provisional que convoqués corts constituents i la implantació d'un sistema republicà. La vaga va tenir una incidència desigual, perquè amb prou feines va comptar amb la participació dels sectors pagesos. Es van produir incidents importants a Madrid, Barcelona, País Basc i Astúries, on es va arribar a paralitzar la vida ciutadana. Membres del comitè de Madrid van ser detinguts com Largo Caballero i Julián Basteiro. El govern va declarar la llei marcial i al cap de 3 dies d'aldarulls, va ordenar a l'exèrcit sufocar el moviment. Balanç: 70 morts, 200 ferits, 2000 detinguts. La vaga general va fracassar i no va aconseguir el suport d'altres sectors, però la contundència de la repressió va afeblir encara més el règim i va radicalitzar l'oposició obrera.