Valencià: barbarismes, distribució i característiques lingüístiques
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,5 KB
Barbarismes
Són paraules provinents d'una altra llengua i que són innecessàries en la llengua d'arribada perquè aquesta ja té de pròpies per a expressar aquest concepte. En la nostra llengua, els barbarismes més freqüents són els castellanismes.
El valencià
El valencià és una variant que s'inclou dins del bloc occidental de la llengua, juntament amb el nord-occidental. Arribà a les nostres terres amb els catalans de Lleida que repoblaren el territori valencià després de la conquesta de Jaume I. Aquest repoblament es va fer amb aragonesos i catalans. Aquesta és la explicació de per què, a la nostra comunitat, trobem una estructura bilingüe.
Encara que el valencià forma part del bloc occidental, presenta algunes diferències respecte del nord-occidental a causa de la influència del substrat àrab. La conquesta del territori valencià dura des de 1233 fins a 1244 amb algunes pauses. En el moment de la conquesta, feia més de cinc segles que els sarraïns habitaven València i hi continuaren fins a 1609, any en què es dictà el decret d'expulsió dels moriscos.
Característiques del valencià
On se'n parla
Zones:
- Castelló: els Ports, l'Alt Maestrat, el Baix Maestrat, la Plana de Castelló, l'Alcalatén.
- València: el Camp de Morvedre, el Camp de Túria, l'Horta de València, la Ribera Alta, la Ribera Baixa, la Costera, la Vall d'Albaida, la Safor.
- Alacant: el Comtat, la Marina Alta, la Marina Baixa, l'Alcoià, l'Alacantí, el Baix Vinalopó, el Vinalopó Mitjà.
Trests fonètics
- Tendència a articular creixent el diftong -ui.
- Manteniment dels grups consonàntics finals -nt, -ng i -lt.
- Pèrdua de la /d/ intervocàlica (ex.: aixà ...).
Trests morfològics
- Manteniment dels tres graus de localització dels demostratius: este, eixe, aquell; ací, ahí, allí; açò, això, allò.
- Desinència en -e de la primera persona del present d'indicatiu: cante, parle ...
- Terminacions -ara, -era, -ira per a l'imperfet de subjuntiu: cantara, temera ...
Trests lèxics
- Lèxic genuí: exemples creïlla, vore ...
- Lèxic d'origen: exemples alficòs, algeps ...
- Lèxic d'origen mossàrab: exemple tomello ...