Validesa i Invalidesa dels Actes Administratius: Nul·litat i Anul·labilitat
Clasificado en Derecho
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,59 KB
Validesa i Invalidesa dels Actes Administratius
L’Ordenament Jurídic castiga amb unes conseqüències els actes administratius invàlids. La llei preveu tres graus d’invalidesa:
- Nul·litat de Ple Dret.
- Anul·labilitat.
- Irregularitats no invalidants.
Diferències entre Nul·litat i Anul·labilitat
- Un acte il·legal nul de ple dret vol dir que no ha existit mai. Quan hi ha una sentència que declara la seva nul·litat, aquesta sentència anul·la totes les conseqüències i tots els efectes que ha provocat aquest acte durant la seva vigència. S'aplica el principi "Quod nullum est, nullum producet effectum" (el que és nul, no produeix cap efecte).
- Als actes anul·lables, els efectes es mantenen, però no es poden aplicar en endavant. Per tant, l’anul·labilitat és a partir de la sentència.
- La sentència que declara la nul·litat d’un acte té efectes declaratius; reconeix simplement que ja en el seu origen l’actuació administrativa era nul·la, inexistent.
- La sentència que declara l’anul·labilitat d’un acte té efectes constitutius; és a dir, a partir de la sentència és quan l’Administració ja no pot aplicar aquell acte.
- Per declarar la nul·litat d’un acte no hi ha termini d’impugnació.
- Per declarar l’anul·labilitat d’un acte, hi ha uns terminis: 1 mes en via administrativa, i si són ordenances municipals, 2 mesos.
Causes de Nul·litat de les Actuacions Administratives
La nul·litat dels actes és l'excepció a la regla general. Ens trobem davant una nul·litat quan la llei així ho diu expressament. Els supòsits de nul·litat de ple dret es recullen, entre d'altres, a l'article 62 de la Llei 30/1992:
- Actes que vulnerin els drets i llibertats susceptibles de recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional (articles 14 a 30 de la Constitució Espanyola).
- Els actes dictats per un òrgan incompetent per raó de matèria o territori són nuls de ple dret. Per exemple: l'expulsió per part d’un alcalde d’un ciutadà estranger, o el tancament d’una fàbrica d’un municipi veí.
Per contra, no és un acte nul, sinó anul·lable, aquell dictat per un òrgan incompetent per raó de la jerarquia. Per exemple: si el Ministre d'Administracions Públiques té competència per dictar una norma en matèria de Funció Pública, i ho fa el Secretari o Director General, aquesta actuació no és nul·la, sinó anul·lable, ja que es pot corregir si és convalidada per l'òrgan superior.
- Són nuls de ple dret els actes de contingut impossible (impossibilitat física, jurídica o material). Per exemple: l’obligació d’anar caminant a més de 20 km/h en un poble.
- Són nuls de ple dret els actes constitutius d’infracció penal.
- Són nuls de ple dret els actes dictats prescindint del procediment establert. Només són nuls de ple dret tres supòsits que preveu aquest article:
- Quan no se segueix cap procediment.
- Quan, seguint un procediment, no es respecta un tràmit essencial del procediment.
- Quan en un procediment no es respecta el que preveu la norma.
- La infracció de les regles essencials per a la formació dels òrgans col·legiats, segons l'article 62, també comporta la nul·litat de ple dret. A l'Administració Pública hi ha dos tipus d'òrgans: col·legiats i unipersonals. Són nuls els actes dictats amb infracció de les regles essencials (per exemple, articles 22 a 27 de la Llei 30/1992), que inclouen:
- L’ordre del dia de la reunió (el que no està a l’ordre del dia no es pot discutir, ni als precs i preguntes).
- La constitució correcta de l’òrgan (ha d’haver-hi un president, secretari i quòrum, és a dir, un mínim de membres).
- Les regles de votació.
- L’acta de la reunió.
- Són nuls de ple dret els actes presumptes contraris a l'Ordenament Jurídic (per exemple, actes obtinguts per silenci administratiu), ja que la revisió d'ofici d'actes nuls pot expulsar-los de l'ordenament jurídic.
- Són nuls de ple dret altres supòsits previstos en les lleis.
Causes d’Anul·labilitat (Art. 63 Llei 30/1992)
Són anul·lables qualsevol altra infracció de l’Ordenament Jurídic, inclosa la desviació de poder.
Irregularitats No Invalidants (Art. 63.2 Llei 30/1992)
La jurisprudència estableix que aquestes irregularitats no afecten les actuacions de les administracions públiques en alguns detalls, sempre que no causin cap indefensió al ciutadà.