Valor i classificació del sòl urbà a Espanya
Clasificado en Geografía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,39 KB
- El valor del sòl
El sòl urbà és una mercaderia que es compra i es ven a preu de mercat, però té una limitació molt evident: no es pot produir nou sòl urbà, perquè la superfície d’un territori està delimitada. Una altra limitació és que no es pot transportar (no es pot traslladar el sòl de la perifèria, on és abundant i no està edificat, al centre de la ciutat, que és l’indret on n’hi ha més demanda). El valor del sòl urbà és producte de dos elements: la situació i l’edificabilitat.
- Primer element — la situació: es refereix a la localització del sòl dins del conjunt urbà. Així, segons el lloc on està situat i les característiques d’aquesta situació, el preu del sòl és més o menys elevat.
- Segon element — l’edificabilitat: és el tipus d’edificabilitat i la superfície que s’hi pot edificar. Els ajuntaments poden decidir a què dediquen la superfície del sòl: a construir-hi escoles, fàbriques o habitatges. Una ciutat ha de tenir de tot, però als propietaris del sòl privats i als promotors immobiliaris els interessa més poder construir habitatges o centres comercials, ja que es tracta d’un tipus d’edificacions de les quals poden treure més guanys en relació amb la inversió que hi fan.
- Classificació del sòl
A l’Estat espanyol diferenciem el sòl en quatre grans categories:
- Sòl urbà: és el sòl que ja està construït, urbanitzat i amb el traçat dels carrers; disposa d’aigua, electricitat, clavegueram i serveis. És la part de la ciutat ja edificada.
- Sòl urbanitzable: són els terrenys que, en un futur immediat, podran ser urbanitzats i s’hi podrà construir fins a conformar sòl urbà i considerar-los part de la ciutat.
- Sòl no urbanitzable: es refereix al sòl que no podrà ser mai urbanitzat ni s’hi podrà edificar de cap manera, sigui perquè està situat en zones protegides per valors ambientals o culturals, perquè són àrees amb riscos naturals, o per altres raons de benefici.
- Sistemes generals: terrenys destinats al funcionament general del municipi, com ara la xarxa viària, les zones verdes, els equipaments i els serveis urbans, i les infraestructures de titularitat pública.