Valors Humans, Educació Ambiental i Sostenibilitat
Clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en catalán con un tamaño de 6,21 KB
Els Valors Individuals
Els valors individuals
1. La dignitat humana: És el valor bàsic o referent principal de les necessitats que la persona té en l'esfera moral i jurídica. La dignitat significa que una persona té el màxim valor pel sol fet de ser persona, sense que cap altre condicionant pugui menyscabar aquest atribut (riquesa, raça, gènere…).
2. La llibertat: És un valor derivat del dret a la vida i vinculat al reconeixement de la dignitat humana. La llibertat és el filtre suprem de la qualificació d'un acte moral, doncs ningú pot ser responsable d'una acció que no ha realitzat amb plena llibertat. L'home és lliure quan es lliura d'influències o pressions externes.
3. El valor de l'autonomia i la responsabilitat personal: Suposen tenir judici i capacitat reflexiva per captar el sentit i la rellevància dels valors.
4. El valor de la igualtat i de la diferència personal: Igualtat bàsica en drets i en oportunitats.
5. Autoestima: És l'opinió que tenim de nosaltres mateixos. L'autoestima és una construcció social i són molts els agents socials que la configuren. Els agents socials poden fonamentar una autoestima o autoconcepte que sigui fruit d'interessos polítics o economicistes.
Principis per Elaborar Programes d'Educació Ambiental
a) Partir d'una clarificació antropològica i, per tant, del que significa ser persona. És imprescindible una reflexió ecofilosòfica per aclarir les relacions de l'home amb el seu entorn natural.
b) Establir un enfocament integral on l'educació en valors impliqui totes les dimensions de la persona: la cognitiva, l'emotiva i la comportamental.
c) Potenciar un enfocament interdisciplinari per aconseguir una visió ecosistèmica.
Concepte de Considerabilitat Moral
La considerabilitat té un clar significat moral perquè manté una actitud d'obertura i interès cap als éssers i les coses. Així, dir que tots els éssers cauen sota la nostra consideració equival a admetre que tots tenen una considerabilitat moral, que tenen estatut moral, encara que no siguin agents morals per tractar-se d'éssers incapaços d'acció i judici moral. L'essencial per a la justícia és que tots els éssers, estiguin del costat que estiguin de la frontera moral, participin de la mateixa considerabilitat moral. D'altra banda, aquest tipus de considerabilitat ens duu a passar de les relacions basades en una responsabilitat contractual (relació de contemporaneïtat entre subjectes adults, lliures i iguals), a la responsabilitat tutelar, on es consideren altres éssers vius no humans que no poden assumir ni reconèixer deures recíprocs i on es desplega l'ètica de la compassió o de la responsabilitat. Atendre i honorar les generacions passades que ens han transmès el llegat natural i cultural, i projectar aquest llegat cap a les generacions futures. Aquesta relació ens permet fugir de la immanència i substituir el diàleg per la memòria o la imaginació, creant-se noves sinergies que enriqueixen una nova forma de fer ecologisme.
Relació entre els Estadis de Kohlberg i la Naturalesa
Aquesta teoria ens ofereix un cos conceptual que aporta un sentit últim i coherent per acostar-nos al tractament de la naturalesa. Aquest sentit últim suposa poder constatar una progressió cap a formes cada vegada més elaborades de moralitat en els següents sentits:
a) La superació de l'egocentrisme propi del paradigma antropològic cap a fases de consens i de considerabilitat moral de la naturalesa.
b) La reflexió més usual sobre l'abast temporal de les nostres accions és a curt termini. Superar aquesta limitació és fonamental per abordar la sostenibilitat.
c) S'ha de superar el discurs basat en béns materials incorporant valors de caràcter intangible com l'ètica o l'estètica. El paradigma actual ha cosificat de forma extrema la naturalesa i només ha calculat el valor econòmic dels seus recursos materials.
d) L'hipotètic setè estadi permet accedir a trets humans que són anàlegs a postulats de la nova ecologia, com la percepció holística, la sacralitat, l'ètica compassiva o la superació d'escales temporals.
Propostes Educatives
1. Presentar l'ésser humà com a integrant d'un contínuum biològic inserint-lo en la categoria taxonòmica pertinent. Aquesta tasca d'equiparació té un doble avantatge: per una part, es presenta l'ésser humà com un producte natural que parteix de les mateixes condicions naturals que altres éssers vius, i per l'altra, aquesta equiparació és la passa prèvia per construir una relació més simètrica en eticitat.
2. Aportar una visió integral de l'organisme. Tots els nivells organitzatius d'un ésser viu han de presentar-se amb el mateix grau d'importància.
3. Oferir una visió ecosistèmica. És fonamental no aïllar l'ésser humà de la seva comunitat biòtica. L'argumentació filogenètica dels seus trets biològics situa el subjecte en un entramat de relacions ecosistèmiques interdependents.
4. El desenvolupament del raonament moral en temes ambientals ha de seguir la progressió dels nivells de Kohlberg. El currículum no pot seleccionar de la naturalesa un conjunt de trets o dades amb valor pragmàtic o utilitarista que només possibilitin consideracions morals pròpies dels nivells més elementals.