Vapors i colònies: industrialització i transformacions a Catalunya i el País Basc

Què són els vapors i les colònies?

Què són els vapors i què són les colònies:

La màquina de vapor impulsa l’economia industrial, especialment la indústria tèxtil a Catalunya, fonamentalment a les illes del riu. S’utilitza el vapor produït per fer anar els telers i produir més teixits.

Les colònies: són fàbriques tèxtils que apleguen tots els serveis per als treballadors: des de vivendes per a ells, escoles per als seus fills, supermercats per a les compres, així com locals d’oci (teatres...). Estava tot pensat i estructurat perquè els treballadors fessin la vida dins de les colònies.

Per què s'industrialitza el País Basc?

Per què s'industrialitza el País Basc:

El País Basc produeix molt ferro i l'exporta o el comercialitza amb Gran Bretanya; per poder treballar i transportar el ferro necessita carbó, que importa de Gal·les. El port de Bilbao, important i molt ben comunicat, és fonamental per impulsar les indústries relacionades amb el ferro (metal·lúrgiques, etc.).

Sistemes econòmics: lliurecanvisme i proteccionisme

Lliurecanvisme: Està fonamentat en la llibertat de comerç entre els països; això provoca creixement econòmic.

Proteccionisme: Intenta protegir la indústria d’un país posant impostos als productes que venen de l’estranger (la qual cosa fa pujar el seu preu).

Societats anònimes

Societats anònimes: Les societats anònimes són societats mercantils o empreses. Els propietaris ho són en funció d’una participació del capital total de l’empresa a través d’accions. El percentatge d’accions que un propietari té indica el percentatge de propietat de l’empresa. Els beneficis es reparteixen en funció del percentatge d’accions que se’n posseeixen.

Taylorisme

Taylorisme: És una forma d’organització del treball que consisteix en la divisió dels processos de producció; busca augmentar la productivitat del treballador i la imposició d’un salari variable i proporcional al valor que l’obrer afegeix al procés.

Ludisme

Ludisme: Forma de protesta apareguda a Gran Bretanya a partir de 1811 i que s’allarga fins al 1830. Es considera la primera forma de lluita obrera contra el capitalisme.

Els artesans, veient la seva feina en perill amb la introducció de les màquines, veien com els seus llocs de treball eren ocupats per dones i nens, amb sous més baixos i que no requereixen l’especialització de set anys que abans calia fer.