Variació lingüística i dialectes del català: Guia completa

La variació lingüística en el català

Les llengües no s'utilitzen de manera monolítica, sinó que s'empren de manera diferent segons una sèrie de factors. Dins de la variació lingüística trobem unes varietats que s'associen amb els usuaris:

• Varietat individual: L'usuari fa l'elecció entre les opcions que li ofereix el codi.
• Varietat geogràfica: Classifica la llengua catalana segons la zona on es parla. Així, distingim entre el català occidental (nord-occidental i valencià) i el català oriental (rossellonès, central, balear i alguerès).
• Varietat històrica: Determinada per l'època en què viu el parlant.
• Varietat social: En funció de les condicions socioculturals del parlant.
• Varietat estàndard: Neutralitza les diferències en la utilització del codi lingüístic entre diferents parlants.

Els registres lingüístics

Per altra banda, trobem les varietats associades als usos de la llengua, els registres, els quals estan determinats per una sèrie de factors i es classifiquen en:

• Formals: Cientificotècnic, literari i especialitzat.
• No formals: Col·loquial, vulgar i argot.

Dialectes i divisions del català

El català és una llengua parlada en zones d'Espanya, França, Andorra i Itàlia. En la llengua catalana es fan tres divisions:

1. Bipartició oriental i occidental

Les teories que han determinat aquesta bipartició se centren en el substrat preromà, el procés de romanització i les posteriors repoblacions de territoris durant la Reconquesta. El tret diferencial més important entre aquestes variants es basa en el tractament de les vocals en posició àtona.

• Català oriental: Rossellonès, central, balear i alguerès.
• Català occidental: Nord-occidental i valencià.

Alguns d'aquests dialectes esmentats presenten subdialectes.

2. Característiques lingüístiques

Aquesta divisió es basa a diferenciar les característiques fonètiques, morfològiques i lèxiques de cadascun dels dialectes.

3. Dialectes constitutius i consecutius

Finalment, trobem una tercera divisió que classifica els dialectes catalans en:

• Constitutius: Corresponen als que existeixen des de la seva constitució (rossellonès, central i nord-occidental).
• Consecutius: Són aquells que es parlen com a conseqüència d'un factor històric, en aquest cas la Reconquesta (balear, alguerès i valencià).