La Variació Lingüística i els Textos Especialitzats: Anàlisi Completa

La Variació Lingüística

La variació lingüística es manifesta per grups, distingint-se en diverses categories:

• Varietats geogràfiques: corresponen a zones diverses del territori.
• Varietats històriques: reflecteixen diferents èpoques.
• Varietats socials: vinculades a diferents estaments i classes socials.

Textos Especialitzats i Variació Funcional

Els textos especialitzats presenten aspectes sociolingüístics particulars. La variació funcional ha estat un fet al llarg de la història, i la varietat funcional posa de manifest el grau de vitalitat de la llengua.

Aspectes Pragmàtics

Els aspectes pragmàtics posen en relació l'acte comunicatiu a través de diversos elements:

• Tema: pot ser general o específic.
• Emissor-receptor: el grau de relació entre els parlants.
• Intenció: té una motivació concreta i una finalitat.
• Canal: fa referència al mitjà pel qual es transmet el missatge.
• Registre: pot ser tecnicocientífic, especialitzat, i parteix de la llengua estàndard.

Aspectes Textuals

En l'àmbit textual, destaquen els següents elements:

• Gèneres textuals: cada àmbit genera unes necessitats de relació específiques.
• Tipologies textuals: les seves característiques inclouen l'ús del temps verbal, el tipus de verb, el predomini d'un tipus o altre de connector i la selecció del lèxic.

Aspectes Lingüístics

Els textos especialitzats es regeixen per principis lingüístics clau:

• Objectivitat: les àrees del coneixement demanen un tractament a distància i impersonal.
• Economia formal: el tractament d'expressar de manera més eficaç l'acte de comunicació.
• Precisió semàntica: la necessitat de denominar la forma exacta fa néixer el llenguatge especialitzat.
• Claretat: ha d'arribar al receptor sense confusions.

Característiques dels Textos Tecnocientífics

Aspectes Pragmàtics

Els textos tecnocientífics tracten temes especialitzats (relació amb el saber), són produïts per especialistes, articulen un missatge codificat (lingüístic o no lingüístic), es generen en un context, s'adrecen al receptor i preval la funció referencial. Presenten una intenció objectiva, es vehiculen amb un canal i s'expressen en registres tecnicocientífics.

Aspectes Textuals: Àmbits d'Ús

Els àmbits d'ús dels textos especialitzats es diversifiquen segons les característiques pròpies, el canal i el grau d'especialització del tema:

• Àmbits especialitzats: entre especialistes de diferents disciplines.
• Àmbits acadèmics: esdevé vehicle d'ensenyament.
• Àmbits de divulgació: es fa accessible al públic general.

Tipologies Textuals Específiques

Dins les tipologies textuals, trobem:

• L'expositiva
• L'argumentativa
• La descriptiva
• La instructiva

Mètodes de Raonament

Per a la construcció del coneixement, s'utilitzen diversos mètodes:

• Deductiu: a través d'un procés de deducció, s'arriba a la comprensió dels fenòmens particulars.
• Inductiu: segueix la direcció inversa; es parteix de fets concrets per arribar a generalitzacions.

Si el gènere textual i la tipologia textual decideixen el tipus de text, les operacions discursives són processos cognitius necessaris per construir el coneixement.

Aspectes Lingüístics: Signes i Models Enunciatius

En els textos especialitzats, apareixen signes lingüístics i signes no lingüístics. Es selecciona el model enunciatiu, sobretot:

• Interrogatives
• Exclamatives
• Dubitatives
• Imperatives
• Desideratives

Estructura i Morfologia

L'estructura més freqüent és el Sintagma Nominal (SN). La classe més usada és el nom, l'adjectiu apareix amb força freqüència, i els verbs pateixen un procés de nominalització. S'adeqüen a la manera de treball, sent majoritàriament en present, indicatiu, 3a persona del singular.

Semàntica i Formació de Termes

Quant al significat, les unitats són monosèmiques (un sol significat), tenen valor denotatiu i estan inserides en conjunts o xarxes conceptuals. En quant a la forma, s'observen:

• Neologismes
• Manlleus
• Especialització semàntica
• Composició semàntica
• Acrònims
• Metonímia

L'Assaig: Entre Ciència i Literatura

L'assaig és un gènere a cavall de la ciència i la literatura. És una prosa no narrativa, subjectiva, amb lliure pensament i connotativa, característiques pròpies del discurs literari.