La variació lingüística: tipus, registres i evolució

La variació lingüística: col·lectiva i individual

La variació lingüística es divideix en dos grans blocs:

• Variació col·lectiva: Inclou els dialectes (històrics, generacionals, geogràfics o socials).
• Variació individual: Inclou els registres (formals i no formals) i els idiolectes.

Qualsevol idioma és com un organisme que evoluciona i canvia al llarg del temps. Si això no passa, la llengua esdevé una llengua morta. Cadascun de nosaltres utilitza la llengua de maneres diferents; aquestes són les varietats lingüístiques, i les variants individuals s'anomenen idiolectes.

Tipus de variació lingüística

1. Variants geogràfiques (dialectes)

Són cadascuna de les modalitats d'una llengua en els diversos territoris que constitueixen la seva àrea lingüística. El català no és una llengua marcada excessivament per les variants geogràfiques. Les diferències són fonètiques, morfològiques i lèxiques, resultat de canvis moderns per dues raons: la pervivència de formes arcaiques i el contacte amb les llengües veïnes.

2. Variants socials

Són sobretot de tipus lèxic i caracteritzen la parla de determinats grups socials, estudis o famílies. Els usos lingüístics estan associats a l'estatus. Si una persona neix en un estrat social baix, pot esforçar-se i estudiar per augmentar el seu grau social i intel·lectual.

3. Variants històriques

Són els canvis que s'han produït en les llengües amb el pas del temps. L'evolució ens permet estudiar com era la llengua abans comparada amb l'actualitat (exemples de canvis fonètics o lèxics).

4. Variants funcionals (registres lingüístics)

Són els usos lingüístics que tria l'individu en funció de la situació comunicativa i les circumstàncies. Els factors que influeixen són:

• Tema: Més genèric implica menys formalitat.
• Canal: L'oral sol ser menys formal que el canal escrit.
• Tenor interpersonal: La proximitat entre els comunicants determina la formalitat.
• Propòsit: Com més objectiu és l'emissor, més formalitat; com més subjectivitat, menys formalitat.

Recursos lingüístics

• Formals: Normatius, arbitraris i escrits prèviament (estàndard, literari, cientificotècnic).
• No formals: Espontanis, permeables i de canal oral (col·loquial o familiar, vulgar, argot).