La Varietat Estàndard i la Diversitat Lingüística Global

La Varietat Estàndard i els Processos d'Estandardització

La varietat estàndard és una varietat lingüística ben definida (codificada) i acceptada per tota la comunitat com a norma general i model comú de referència. És una llengua comuna, general i supradialectal que existeix per fer possible la intercomunicació generalitzada en una comunitat lingüística en els àmbits formals, especialment per satisfer les complexes necessitats comunicatives d’una societat moderna.

Propietats de la Varietat Estàndard

• Unitat formal
• Completitud
• Diferenciació estilística

Funcions de la Varietat Estàndard

• Crear una consciència d'unitat
• Infoner seguretat als parlants

Formació de l'Estàndard Lingüístic

La configuració de l'estàndard s'ha produït a través d'un procediment de tria i selecció dels recursos que ofereix el sistema lingüístic.

El model estàndard sol estar modelat sobre la base d'un dialecte o es crea de manera que hi intervinguin tots els dialectes.

Fases dels Processos d'Estandardització

• Processos d'estandardització lingüístics: Exigeixen una normativització prèvia o de manera correlativa. És a dir, una codificació que fixi l'ortografia, la morfologia, la sintaxi i el lèxic.
• Processos d'estandardització socials: Un cop codificada la llengua, cal estendre el seu coneixement a través de l'escola i consolidar la seva difusió a través de l'ús en els circuits culturals i centres de poder.

Perquè una llengua sigui apta per a una comunicació normal, és a dir, de ple ús, és necessària una normativització (crear una normativa) i una estandardització.

Aquests dos processos estan formats per l'elaboració d'una norma tècnica (codificació) i l'acceptació de la codificació per part de la comunitat lingüística.

Construir un estàndard només serà possible a partir d'un model que sigui estable, perquè serveixi de referència per a tots els parlants, i flexible, perquè s'adapti a les diferències dialectals de cada territori.

Donat el valor referencial i l'estabilitat que el caracteritzen, l'estàndard és la varietat que correspon al sistema educatiu, als mitjans de comunicació i a l'Administració.

La Diversitat Lingüística Global i el Català

Actualment, al món hi ha 6.800 llengües repartides entre 220 estats.

Les Llengües Més Parlades al Món

Actualment, les llengües més parlades són:

1. Xinès mandarí: 885.000.000 parlants
2. Espanyol: 332.000.000 parlants
3. Anglès: 322.000.000 parlants

El Català en el Context Lingüístic Mundial

El català ocupa la posició 88 entre les 100 llengües més parlades amb un total de 9.118.882 parlants. Es parla a 4 estats:

• Itàlia: A Sardenya, s'hi parla l'alguerès.
• Andorra: 78.549 parlants (llengua oficial).
• França: A Catalunya Nord, 422.297 parlants.
• Espanya:
  • Catalunya: 7.134.697 parlants
  • Illes Balears: 1.001.062 parlants
  • Franja de Ponent: 45.357 parlants
  • Comunitat Valenciana: 4.806.908 parlants