Varietats Dialectals del Català: Guia Completa de Característiques

Varietats Dialectals del Català: Característiques Principals

Català Occidental

• 1) Distinció A, E àtones.
• 2) Distinció O, U àtones.
• 3) [S] intervocàlica o final precedida de iod [iS]: caixa, coix.
• 4) O o E a la primera persona del present d'indicatiu: canto, cante.
• 5) Incoatius amb -i- al present d'indicatiu, de subjuntiu i l'imperatiu.
• 6) Plurals d'antics esdrúixols acabats en -n- mantenen la nasal: home-homens.
• 7) Lèxic específic: espill, xic, melic, corder.

Català Oriental

• 1) Confusió A, E àtones.
• 2) Neutralització de O, U àtones en U.
• 3) [S] intervocàlica o final precedida de iod [iS].
• 4) U, I a la primera persona del present d'indicatiu: canti, cant, canto.
• 5) Incoatius amb -e- al present d'indicatiu, de subjuntiu i imperatiu: podreix, podreixi, podresca.
• 6) Plurals d'antics esdrúixols acabats en N, perden la nasal: home-homes.
• 7) Lèxic específic: mirall, noi, llombrígol, xai.

Què és una varietat dialectal?

Cadascuna de les modalitats que presenta una llengua en les diverses zones de domini.

El Rossellonès

• 1) Tancament de la O en U: minyuna, musca.
• 2) Inexistència de mots esdrúixols.
• 3) Caiguda de la D en genre, tenre, venre.
• 4) Supressió de la vocal neutra en la terminació -ia-: famili, prudenci.
• 5) Ús de les formes llur, llura, llurs, llures en la llengua parlada.
• 6) Negació amb el PAS: passis pas per ací, mengis pas avui.

Català Central

• 1) Alternança de l'article masculí EN i EL: En Joan o el Joan.
• 2) La primera persona del singular del present d'indicatiu es pronuncia U: cantu, dormu.
• 3) Absència de -ns- en els plurals: homes, joves.
• 4) Pronúncies com aigua, dugues, llenga (pròpies del barceloní).
• 5) Iodització o el ieisme en pronúncies com: paia, ceia, mirai.
• 6) Lèxic específic: mandra, cargol, cantró, oreneta.

El Balear

• 1) Manteniment d'una vocal neutra tònica.
• 2) Ús dels articles: es, sa, es, ses i també els personals en i na.
• 3) Són habituals plurals com: tests, discs, boscs.
• 4) La morfologia verbal: jo cant, jo pens (sense desinència marcada).
• 5) S'utilitzen les formes plenes dels pronoms davant el verb: me parei, mos n'anam.

L'Alguerès

• 1) Articulació de la R com una L davant de consonant: balca, jalmana.
• 2) Manca de palatalització final: an (any), caval.
• 3) Articles lo, la, amb algunes diferències de gènere: la gel, la dolor.
• 4) No té una marca de desinència: jo cant, jo pens.
• 5) L'alguerès ha incorporat força mots provinents del sard i de l'italià, però manté absolutament vius una sèrie de mots del català antic com ara: calça (mitja), camba (cama), exir (sortir), forqueta (forquilla).