Varietats Dialectals, Orígens i Registres Lingüístics: Guia Completa

Les Varietats Dialectals

Les varietats dialectals o dialectes estan vinculats amb un grup de persones definides i formen part de la seua identitat. Trobem varietats lingüístiques que es manifesten de diverses maneres:

• Varietat geogràfica: Relació entre persones que viuen en llocs pròxims i comparteixen característiques lingüístiques pròpies.
• Varietat històrica: Depèn del temps, amb diferències en la manera de parlar entre generacions joves i majors.
• Varietat social: Característiques lingüístiques pròpies dins de les societats, com ara argots d'estudiants o professionals.

Aquestes varietats es vinculen amb grups de persones i no s'han de confondre amb registres o varietats funcionals. És important distingir entre els llenguatges específics d'una professió i l'argot propi d'un professional.

En conclusió, les varietats lingüístiques estan vinculades amb el lloc on vius, la teua edat, el temps, la societat i l'argot que utilitzes.

Orígens de la Partició Catalana Oriental-Occidental

Els factors que intervenen en la bipartició del català són complexos. El substrat preromà, la romanització i el repoblament són punts importants a tenir en compte.

Durant molts anys es va acceptar la teoria de la Reconquesta, segons la qual la progressió meridional de les conquestes hauria provocat una gran fusió dels parlars orientals i occidentals. No obstant això, hi ha arguments en contra:

• El sentit geogràfic de la Reconquesta segueix una línia Est-Oest.
• El nombre de cases a València concedides a la gent oriental era major que a la gent occidental, segons el Llibre dels Repartiments.

Sanchis Guarner, basant-se en les diferències del substrat preromà, va observar la distribució dels pobles preromans del domini del català. Els sectors oriental i occidental eren dos tipus de pobles assentats abans de l'arribada dels romans, i haurien condicionat la futura estructura dels dos grans dialectes.

En conclusió, tots tenen la seua part de raó, i probablement cap d'ells la té del tot. Cal tenir en compte la cronologia dels canvis que separen el català oriental del català occidental.

Els Registres Lingüístics

Els registres es vinculen amb funcions determinades i tenen constants lingüístiques que els caracteritzen. Són usos concrets de la llengua. Els registres es poden ordenar per quatre característiques:

• Temàtica: Determina les formes lingüístiques especials de cada registre (especialitzada o general).
• Nivell de formalitat: Utilització d'un vocabulari o registre depenent del moment.
• Canal de comunicació: Diferència fonamental entre el canal oral (més espontani) i l'escrit (més controlat).
• Propòsit o nivell d'intencionalitat: Objectiu (referit a la realitat externa) o subjectiu (expressió de la identitat i sentiments).

En conclusió, es pot saber el tipus de registre en el qual ens trobem per la temàtica, la formalitat, el canal o la intencionalitat.

Manual d’Ús de l’Estàndard Oral

El problema que cal abordar és la creació d'un model de referència vàlid per al discurs oral, un model de referència per al discurs formal. Cal buscar el punt de convergència per a aconseguir que la llengua complisca totes les funcions que té.

La llengua estàndard pretén servir d'instrument per a una comunicació més fluida, eliminant arcaismes i ampliant el vocabulari per a millorar la comunicació i aconseguir una transmissió més eficaç.

El repte és crear un espai de comunicació prou ampli que ens permeta abordar les exigències d'una societat moderna. Cal procurar un equilibri entre la llengua més formal que utilitzem al treball o en una xerrada formal i la llengua que utilitzem en l'entorn quotidià.

En conclusió, necessitem una llengua que ens ajude a tenir una bona comunicació amb tothom, que ens ajude a que hi haja una comunicació fluida, i que entenguem a totes les persones sense tenir en compte el lloc on ens trobem.

Variació Lingüística i Ensenyament de les Llengües

A l'hora d'ensenyar la nostra llengua, cal tenir en compte qui són els destinataris de la nostra ensenyança del valencià. El fet que es tracte d'un grup de xiquets valencianoparlants i d'un grup de xiquets castellanoparlants ens obliga a establir objectius diferents per a cada grup.

• Valencianoparlants: L'objectiu és que puguen utilitzar el valencià a tots els nivells, tant oral com escrit, i que assimilen els recursos propis del codi formal.
• Castellanoparlants: L'objectiu és que puguen relacionar-se fluidament amb un entorn valencianoparlant, parlant i llegint valencià còmodament.

Per a poder assolir aquests objectius, han de poder sentir-se plenament en el seu propi entorn social.

En conclusió, la necessitat més elemental que té un castellanoparlant és entendre el valencià i ensenyar-se a parlar-lo, i la d'un valencianoparlant és llegir-lo i escriure'l.