Varietats i Dialectes del Català: Guia de Sociolingüística

Introducció a la Dialectologia Catalana

A quina tipologia dialectal pertanyen el parlar ultra, el parlar bleda i el parlar xava?

Pertanyen als dialectes socials.

Anàlisi de fragments dialectals

Fragment 1: Diàleg amb trets balears

«— No siguis hipòcrita, ni ens vàrem estimar ni ens miràvem als ulls, tu i jo!
— Supòs que convidar-te a una ampolla de xampany, lluny d'aquest guirigall, seria una proposició estúpida.
— Visc amb un homo, Ricard. És dins aquesta sala.
— Mentir és innecessari. Una moixeta.»

Aquest fragment correspon a la varietat balear.

Què són les varietats funcionals o registres?

Són els usos lingüístics condicionats per la situació comunicativa. Cada situació comunicativa requereix unes determinades formulacions lingüístiques, independents de la identitat del parlant.

Fragment 2: Identificació del registre lingüístic

Llegiu el text següent:

«Es lliga l'hòstia de fàcil, m'havia dit el malparit del Miqui. I jo que sí, que vaig entrar al Cafè de la Mirada llambregant a banda i banda, amb ganes de gresca, o sigui amb bones intencions, cardar i tal.»

Aquest fragment utilitza un registre vulgar.

Fragment 3: Tret dialectal valencià

«I que conste que no propose un tipus d'indagació freudiana. (...) Freud "imagina": no va fer res més en la seua vida, a partir d'unes dotzenes d'hebreus que passaren per la seua clínica de Viena.»

Aquest text presenta trets propis de la varietat valenciana.

Fragment 4: Tret dialectal rossellonès

Llegiu el text següent:

«— "Ja serà castigada la fierota", va fer a ell mateix el Nasprim, en entrant al bureu... I va posar, amb precaució, la cosa bruta dins una capseta tota guarnida de cotó fluix i estacada amb un riban de surà blau.»

Aquest text correspon a la varietat rossellonesa.

Fragment 5: Tret dialectal nord-occidental

Llegiu el text següent:

«El padrí de cal Pambarra era el vell més vell de Vacalforges, un poblet de pagès on la gent madura a trenta anys i la resta de la vida se la passen recordant la joventut. El padrí de cal Pambarra, però, tenia noranta-no-sé-quantes més anyades i era el vell més jove de tota la comarca. Anava cada dia al tros a podar les branques seques dels presseguers, a collir pomes, a plegar cargols entre l'alfals...»

Aquest text correspon a la varietat nord-occidental.

Definició de la varietat estàndard

A quina varietat lingüística correspon la definició següent?

«Varietat lingüística que, per un procés espontani o dirigit, ha assolit un alt grau d'anivellació, codificació, confluència i acceptació social; en què han estat eliminades al màxim les diferències dialectals i que utilitzen normalment, en els diversos registres i nivells, els membres d'una comunitat.»

La resposta és la varietat estàndard.