Varietats Geogràfiques del Català i Característiques del Valencià

Clasificado en Francés

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,44 KB

Les Varietats Geogràfiques del Català

Tipus de Dialectes

  • a) Dialectes Constitutius

    • Existeixen en la llengua des de la seva formació.
    • Exemples:
      • Català oriental
      • Català occidental
  • b) Dialectes Consecutius

    • Neixen per diverses causes després que la llengua ja ha nascut.
    • Exemple: El valencià, que s'integra dins de la varietat occidental i oriental del català, va sorgir arran de la conquesta i expansió de la Corona d'Aragó.

Característica Fonamental per a Diferenciar el Català Oriental del Català Occidental

És el tractament de les vocals àtones.

  • Català Oriental

    Reducció de vocals àtones:

    • i, u (provinents de o, u)
    • a (provinents de a, e)

    Exemples: PARE [para], MIDA [mida]

  • Català Occidental

    Manteniment de vocals àtones:

    • i, u
    • e, o
    • a

    Exemples: PARE [pare], MIDA [mida]

*NOTA: El vocalisme tònic és el mateix en ambdues varietats:

  • i, u
  • e, o
  • ɛ, ɔ (obertes)

El Valencià

Caracterització del Valencià

  • Dialecte consecutiu, fruit de la repoblació i reconquesta per Jaume I.
  • Prolongació del català nord-occidental.
  • Elements distintius: arabismes, mossarabismes, castellanismes, aragonesismes.

Comarques de Parla Valenciana

Es parla a les comarques següents:

  • Els Ports de Morella
  • El Maestrat
  • La Plana de Castelló
  • L'Alcalatén
  • El Camp de Morvedre
  • El Camp de Túria
  • L'Horta de València
  • La Ribera del Xúquer
  • La Costera
  • La Vall d'Albaida
  • La Safor
  • El Comtat
  • La Marina
  • L'Alcoià
  • Les Valls del Vinalopó
  • L'Alacantí
  • El Baix Vinalopó

Característiques del Valencià

Vocalisme

  • Vocalisme semblant al nord-occidental.
  • Reducció de la vocal àtona /e/ a /a/ en alguns casos: "ascola", "ansendre", "astirar".

Consonantisme

  1. Manteniment de la -r final en infinitius: "cantar", "menjar".
  2. Caiguda de la -d- intervocàlica: "mocaor" (mocador), "plantà" (plantada), "cremà" (cremada).
  3. Confusió o betacisme entre /b/ i /v/: "Barcelona", "València".

Morfosintaxi

  1. Triple gradació locativa: "este", "eixe", "aquell".
  2. Triple gradació en pronoms neutres: "açò", "això", "allò".
  3. Triple gradació en adverbis de lloc: "ací", "ahí", "allí".
  4. Pronoms possessius femenins tònics: "meua", "teua", "seua".
  5. Ús de "en" en lloc de "amb": "anar en cotxe".
  6. Ús residual de "hi": Pràcticament ha desaparegut, excepte en construccions com el verb impersonal "haver-hi" o "veure-s'hi".
  7. Combinació de pronoms febles d'objecte indirecte i directe (LI, LA): "Li la dóna". (Considerada una construcció històricament correcta).
  8. Verbs incoatius de la tercera conjugació amb increment -ix- en el present d'indicatiu: "patisc", "patixes", "patix", "patim", "patiu", "patixen".
  9. Desinències de la primera persona del singular del present d'indicatiu: -e ("cante") o -o ("canto").
  10. Present de subjuntiu amb desinència -e: "que jo cante" (exemple: "Que jo cante no t'interessa").
  11. Imperfet de subjuntiu amb desinència -ra: "cantara, cantares, cantara, cantàrem, cantàreu, cantaren".
  12. Ús del passat simple (o perfet simple) al centre del País Valencià: "Jo aní al metge", "Ell anà al metge".

Lèxic

  1. Abundància d'arabismes: prefixos com "Beni-" (fill de) i "Al-" (el/la).
  2. Abundància de mossarabismes: "clotxina", "orxata".
  3. Mots compartits amb el català nord-occidental: "arena", "pareixer", "bes".
  4. Castellanismes: "entonces", "pues", "madera", "burro".
  5. Ús del diminutiu "-et".

Entradas relacionadas: