Varietats Geogràfiques del Català i Característiques del Valencià

Les Varietats Geogràfiques del Català

Tipus de Dialectes

• a) Dialectes Constitutius

  • Existeixen en la llengua des de la seva formació.
  • Exemples:
    • Català oriental
    • Català occidental

• b) Dialectes Consecutius

  • Neixen per diverses causes després que la llengua ja ha nascut.
  • Exemple: El valencià, que s'integra dins de la varietat occidental i oriental del català, va sorgir arran de la conquesta i expansió de la Corona d'Aragó.

Característica Fonamental per a Diferenciar el Català Oriental del Català Occidental

És el tractament de les vocals àtones.

• Català Oriental

  Reducció de vocals àtones:

  • i, u (provinents de o, u)
  • a (provinents de a, e)

  Exemples: PARE [para], MIDA [mida]

• Català Occidental

  Manteniment de vocals àtones:

  • i, u
  • e, o
  • a

  Exemples: PARE [pare], MIDA [mida]

*NOTA: El vocalisme tònic és el mateix en ambdues varietats:

• i, u
• e, o
• ɛ, ɔ (obertes)

El Valencià

Caracterització del Valencià

• Dialecte consecutiu, fruit de la repoblació i reconquesta per Jaume I.
• Prolongació del català nord-occidental.
• Elements distintius: arabismes, mossarabismes, castellanismes, aragonesismes.

Comarques de Parla Valenciana

Es parla a les comarques següents:

• Els Ports de Morella
• El Maestrat
• La Plana de Castelló
• L'Alcalatén
• El Camp de Morvedre
• El Camp de Túria
• L'Horta de València
• La Ribera del Xúquer
• La Costera
• La Vall d'Albaida
• La Safor
• El Comtat
• La Marina
• L'Alcoià
• Les Valls del Vinalopó
• L'Alacantí
• El Baix Vinalopó

Característiques del Valencià

Vocalisme

• Vocalisme semblant al nord-occidental.
• Reducció de la vocal àtona /e/ a /a/ en alguns casos: "ascola", "ansendre", "astirar".

Consonantisme

1. Manteniment de la -r final en infinitius: "cantar", "menjar".
2. Caiguda de la -d- intervocàlica: "mocaor" (mocador), "plantà" (plantada), "cremà" (cremada).
3. Confusió o betacisme entre /b/ i /v/: "Barcelona", "València".

Morfosintaxi

1. Triple gradació locativa: "este", "eixe", "aquell".
2. Triple gradació en pronoms neutres: "açò", "això", "allò".
3. Triple gradació en adverbis de lloc: "ací", "ahí", "allí".
4. Pronoms possessius femenins tònics: "meua", "teua", "seua".
5. Ús de "en" en lloc de "amb": "anar en cotxe".
6. Ús residual de "hi": Pràcticament ha desaparegut, excepte en construccions com el verb impersonal "haver-hi" o "veure-s'hi".
7. Combinació de pronoms febles d'objecte indirecte i directe (LI, LA): "Li la dóna". (Considerada una construcció històricament correcta).
8. Verbs incoatius de la tercera conjugació amb increment -ix- en el present d'indicatiu: "patisc", "patixes", "patix", "patim", "patiu", "patixen".
9. Desinències de la primera persona del singular del present d'indicatiu: -e ("cante") o -o ("canto").
10. Present de subjuntiu amb desinència -e: "que jo cante" (exemple: "Que jo cante no t'interessa").
11. Imperfet de subjuntiu amb desinència -ra: "cantara, cantares, cantara, cantàrem, cantàreu, cantaren".
12. Ús del passat simple (o perfet simple) al centre del País Valencià: "Jo aní al metge", "Ell anà al metge".

Lèxic

1. Abundància d'arabismes: prefixos com "Beni-" (fill de) i "Al-" (el/la).
2. Abundància de mossarabismes: "clotxina", "orxata".
3. Mots compartits amb el català nord-occidental: "arena", "pareixer", "bes".
4. Castellanismes: "entonces", "pues", "madera", "burro".
5. Ús del diminutiu "-et".