Varietats Geogràfiques del Català i Característiques del Valencià
Clasificado en Francés
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,44 KB
Les Varietats Geogràfiques del Català
Tipus de Dialectes
a) Dialectes Constitutius
- Existeixen en la llengua des de la seva formació.
- Exemples:
- Català oriental
- Català occidental
b) Dialectes Consecutius
- Neixen per diverses causes després que la llengua ja ha nascut.
- Exemple: El valencià, que s'integra dins de la varietat occidental i oriental del català, va sorgir arran de la conquesta i expansió de la Corona d'Aragó.
Característica Fonamental per a Diferenciar el Català Oriental del Català Occidental
És el tractament de les vocals àtones.
Català Oriental
Reducció de vocals àtones:
- i, u (provinents de o, u)
- a (provinents de a, e)
Exemples: PARE [para], MIDA [mida]
Català Occidental
Manteniment de vocals àtones:
- i, u
- e, o
- a
Exemples: PARE [pare], MIDA [mida]
*NOTA: El vocalisme tònic és el mateix en ambdues varietats:
- i, u
- e, o
- ɛ, ɔ (obertes)
El Valencià
Caracterització del Valencià
- Dialecte consecutiu, fruit de la repoblació i reconquesta per Jaume I.
- Prolongació del català nord-occidental.
- Elements distintius: arabismes, mossarabismes, castellanismes, aragonesismes.
Comarques de Parla Valenciana
Es parla a les comarques següents:
- Els Ports de Morella
- El Maestrat
- La Plana de Castelló
- L'Alcalatén
- El Camp de Morvedre
- El Camp de Túria
- L'Horta de València
- La Ribera del Xúquer
- La Costera
- La Vall d'Albaida
- La Safor
- El Comtat
- La Marina
- L'Alcoià
- Les Valls del Vinalopó
- L'Alacantí
- El Baix Vinalopó
Característiques del Valencià
Vocalisme
- Vocalisme semblant al nord-occidental.
- Reducció de la vocal àtona /e/ a /a/ en alguns casos: "ascola", "ansendre", "astirar".
Consonantisme
- Manteniment de la -r final en infinitius: "cantar", "menjar".
- Caiguda de la -d- intervocàlica: "mocaor" (mocador), "plantà" (plantada), "cremà" (cremada).
- Confusió o betacisme entre /b/ i /v/: "Barcelona", "València".
Morfosintaxi
- Triple gradació locativa: "este", "eixe", "aquell".
- Triple gradació en pronoms neutres: "açò", "això", "allò".
- Triple gradació en adverbis de lloc: "ací", "ahí", "allí".
- Pronoms possessius femenins tònics: "meua", "teua", "seua".
- Ús de "en" en lloc de "amb": "anar en cotxe".
- Ús residual de "hi": Pràcticament ha desaparegut, excepte en construccions com el verb impersonal "haver-hi" o "veure-s'hi".
- Combinació de pronoms febles d'objecte indirecte i directe (LI, LA): "Li la dóna". (Considerada una construcció històricament correcta).
- Verbs incoatius de la tercera conjugació amb increment -ix- en el present d'indicatiu: "patisc", "patixes", "patix", "patim", "patiu", "patixen".
- Desinències de la primera persona del singular del present d'indicatiu: -e ("cante") o -o ("canto").
- Present de subjuntiu amb desinència -e: "que jo cante" (exemple: "Que jo cante no t'interessa").
- Imperfet de subjuntiu amb desinència -ra: "cantara, cantares, cantara, cantàrem, cantàreu, cantaren".
- Ús del passat simple (o perfet simple) al centre del País Valencià: "Jo aní al metge", "Ell anà al metge".
Lèxic
- Abundància d'arabismes: prefixos com "Beni-" (fill de) i "Al-" (el/la).
- Abundància de mossarabismes: "clotxina", "orxata".
- Mots compartits amb el català nord-occidental: "arena", "pareixer", "bes".
- Castellanismes: "entonces", "pues", "madera", "burro".
- Ús del diminutiu "-et".