Vegetació i ecosistemes a Espanya

Reciclatge

Procés consistent en transformar els residus per aprofitar els materials que els formen i utilitzar-los per a alguna altra aplicació. A Espanya es recicla paper i cartó, plàstic, metall, fusta i olis pesants.

Reserva de la Biosfera

Figura de protecció que es refereix a ecosistemes en els quals s'equilibra la preservació d'entorns naturals únics amb la presència humana i l'obtenció de recursos econòmics. Exemples: Menorca, Lanzarote.

Endemisme

Formació vegetal o animal pròpia i exclusiva d'un territori, totalment adaptada a l'entorn. A Espanya es dóna a les zones de muntanya i a les illes, sobretot a les Canàries.

Garriga

Formació de matollar baixa i poc densa que creix sobre sòls calcaris. És pròpia del paisatge vegetal de clima mediterrani.

Màquia

Formació de matollar arbustiu, dens i alt que creix sobre terrenys silicis. És pròpia de l'Espanya de clima mediterrani.

Pis o estatge de vegetació

Disposició de formacions vegetals distintes en funció de l'altura; es dóna a les zones de muntanya. Exemple representatiu: la serralada dels Pirineus constituïda pels pisos subalpí, alpí i nival.

Prats d'alta muntanya

Formació vegetal de plantes herbàcies que creix al pis alpí de les muntanyes entre els 2400 i 3000 metres. El període vegetatiu és curt per la presència de la neu. A Espanya són representatius els prats dels Pirineus.

Vegetació eurosiberiana

Vegetació integrada pel bosc caducifoli de roure i faig, per la landa i pels prats. Adaptada a les temperatures suaus i les precipitacions abundants i regulars del clima. Localitzada a Galicia, la Cornisa Cantàbrica i a la part baixa dels Pirineus.

Vegetació macaronèsica

Vegetació pròpia de les Canàries deguda a la peculiaritat del clima i a la disposició orogràfica. Caracteritzada per plantes xeròfiles a les zones baixes i àrides i pel bosc de laurisilva i de pins a les zones més altes. Abunden els endemismes.

Vegetació mediterrània

Vegetació integrada pel bosc escleròfil d'alzina i alzina surera i pel matoll de garriga, de màquia o d'estepa. S'adapta a la duresa del clima mediterrani. Localitzada a la península Ibèrica seca i a les Balears.

Vegetació xeròfila

Vegetació adaptada a la aridesa. Té arrels llargues, fulles petites, escorça dura, espines. A Espanya és pròpia del clima mediterrani, sobretot del sec, i de les zones baixes de les illes Canàries.