La Seu Vella de Lleida: Història i Arquitectura

La Seu Vella de Lleida

Situada al cim d'un petit turó a 78 metres d'alçada sobre la ribera del riu Segre, la Seu Vella domina tota la ciutat i és visible des de qualsevol punt de la rodalia. El conjunt monumental inclou el castell del rei o de la Suda, una antiga construcció musulmana, i una fortificació emmurallada que envolta ambdós edificis. L'accés a l'interior es realitza a través de la Porta del Lleó. Aquesta situació estratègica no només mostra la superioritat del seu estatus, sinó també una voluntat defensiva, atès que s'aixecava en un territori acabat de conquerir.

Història

La construcció de la Seu Vella s'inscriu dins del procés de cristianització dels territoris catalans conquerits als musulmans. Durant la Guerra dels Segadors (1641-1659), el conjunt fou emprat com a hospital i magatzem d'armes. L'any 1707, les tropes de Felip V van tancar-la al culte i la van transformar en caserna militar, modificant tots els seus espais, excepte el campanar, i destruint-ne bona part. La Guerra del Francès (1808-1814) va agreujar el deteriorament. Amb la Renaixença, va començar una revalorització que va culminar amb la declaració de la Seu Vella com a monument nacional. Durant la Guerra Civil (1936-1939), la catedral va tornar a ser un camp de concentració i caserna militar. Malgrat tot, ha conservat nombrosos tresors artístics, sobretot escultòrics, de l'anomenada Escola de Lleida, destacant el classicisme en les figures i la varietat ornamental de les sanefes i formes vegetals, especialment en els relleus dels tres portals i la decoració amb temes bíblics.

Arquitectura

La Seu Vella presenta una influència cistercenca, mostrant la transició entre el romànic i el gòtic amb un model auster. El transsepte és petit, una característica que va influir en catedrals posteriors com el Monestir de Sant Cugat i la Catedral de Palma, així com en algunes construccions del Regne de Nàpols, a Itàlia.

Elements destacats

• Maria l'Antiga: D'estil plataresc renaixentista, dona accés a les dependències de la Canonja. En aquesta crugia hi ha una capella dedicada a l'Anunciació de Maria.
• Portal dels Apòstols: Situat a la façana oest, oposada al temple, dona accés al conjunt catedralici a través d'una escalinata.
• Campanar: De planta octagonal i 60 metres d'alçada. Consta de dos cossos: un primer cos ample i alt, amb finestres cada cop més grans a mesura que s'eleva, i un segon cos més petit i estret, coronat per gablets. A l'interior, una escala de cargol permetia pujar al cim, mentre que a la part de baix es troba la Capella de Safont.

Influències i exemples: Monestir de Santes Creus, Vallbona de les Monges, Monestir de Poblet, Llotja de València, Catedral de Santa Maria del Mar.