El Vent i la Navegació a Vela: Conceptes Essencials i Ajustos
Clasificado en Tecnología
Escrito el en
catalán con un tamaño de 7,54 KB
El Vent: Definició i Importància en la Navegació
És el moviment de l'aire en l'atmosfera, causat per les diferències de pressió entre diferents zones de la Terra. L'aire es desplaça des de zones d'alta pressió cap a les de baixa pressió, intentant equilibrar-la.
El Vent en les Activitats Nàutiques
En les activitats nàutiques, el vent és un factor fonamental:
- Impulsa les embarcacions.
- Genera onades i corrents específics.
- Afecta la seguretat i la maniobrabilitat.
Descripció i Mesura del Vent
- Es descriu segons la seva direcció, és a dir, d’on bufa (Tramuntana, Gregal, etc.).
- Es pot mesurar amb nusos (nus) o per l'escala de Beaufort.
Conceptes Clau del Vent
- Rolar: El vent canvia de direcció successivament.
- Caure: El vent disminueix la seva intensitat.
- Refrescar: Quan el vent augmenta la seva intensitat.
- Ratxa: Augment brusc del vent respecte a la velocitat mitjana.
- Calma: Disminueix la força i intensitat del vent o de la mar.
Vents Preponderants o Dominants
Bufen en una sola direcció. Són les tendències en la direcció del vent sobre un punt particular de la superfície de la Terra. Són vents que es veuen afectats per les pautes globals del moviment en l'atmosfera terrestre.
Vents Tèrmics: La Brisa
Tipus de vent local motivat pel moviment de les masses d’aire a causa de l'escalfament heterogeni del relleu de la Terra pel sol. Això provoca moviments verticals de masses d'aire que generen buits i desequilibris de pressió, així noves masses d'aire es desplacen per omplir aquests buits.
Tipus de Brisa
Brisa terral (terra freda) / Embat (mar).
Vent Real i Vent Aparent
Instruments de Mesura
Anemòmetre
- Aparell que serveix per mesurar la intensitat del vent.
- Ens indica la intensitat del vent en nusos.
1 nus = 1 milla per hora = 1,6 Km/h
Veleta
- Ens indica la direcció del vent.
Vent Real
- És el vent que hi ha.
- És el que actua sobre els elements que no estan en moviment.
- Observant-ho, en podem saber la intensitat i la direcció.
Vent Aparent
- És el vent que notem.
- És la resultant de combinar el vent real i el vent produït pel moviment (en contra o a favor).
- La intensitat i direcció del vent aparent serà la que afectarà les nostres veles.
- Exemple: Si vas a 10 Km/h i el vent també, i anem en contra del vent, doncs anirem a 20 km/h (referint-se a la velocitat aparent del vent sobre l'embarcació).
Escala de Beaufort
Per poder navegar amb força 5 ja s’ha de tenir un poc control de l'embarcació.
0. Calma
- 0 a 1 km/h
- < 1 nus
- Símbol: 0
Mar: Com un mirall, plana.
1. Ventolina
- 2 a 5 Km/h
- De 1 a 3 nusos
- Símbol: (No especificat)
Petites onades, però sense escuma.
2. Flojito (Brisa molt dèbil)
- 6 a 14 km/h
- De 4 a 6 nusos
- Símbol: (No especificat)
- Crestes d'aparença vítria, sense trencar.
3. Flojo (Brisa dèbil)
- De 12 a 19 km/h
- De 7 a 10 nusos
- Símbol: (No especificat)
- Petites onades, crestes trencants. Borreguets dispersos.
4. Bonancible (Brisa moderada)
- De 20 a 28 Km/h
- De 11 a 16 nusos
- Borreguets nombrosos, onades cada vegada més llargues.
Ajustament de l’Aparell de Vela
Ajustament del Màstil (Inclinació)
Inclinació que li podem donar al màstil en direcció cap a proa o popa.
- Quan el màstil està més caigut a popa: la base del pal es troba a proa i el CV (Centre Vèlic) està més a popa. En aquest cas, el vaixell tendeix a orçar.
- Quan el màstil està més caigut a proa: la base del pal es troba a popa i el CV està més a proa. En aquest cas, el vaixell tendeix a arribar.
Flexió del Màstil
El màstil està dissenyat de tal manera perquè quan suporta força es flexioni. Aquesta flexió s’ha de produir per permetre aplanar la vela i baixar el CV.
El màstil es flexiona quan amolem l'escota o la trapa.
La Trapa
Sistema que, en donar-li tensió, afecta diferents elements de l’aparell:
- Botavara: Evita que pugi.
- Màstil: El flexiona.
- Baluma: Dona tensió.
Quan convé tensar la trapa?
- Amb vent fort per aplanar la vela, disminuir la potència i evitar escora excessiva.
- En cenyida per mantenir la baluma controlada i la botavara baixa.
Quan convé amollar la trapa?
- Amb poc vent per donar-li més bossa a la vela i generar potència.
- En popa o llarg per obrir la baluma i deixar que la vela treballi lleugerament.
Indicadors de Vent i Ajustos de Vela
Llanetes de Gratil
Indicadors de vent que estan ubicats als dos costats de la vela (barlovent/sotavent) i ens indiquen quin és el caçat correcte de les veles i el rumb adequat al calat de vela.
Interpretació de les Llanetes
- Barlovent i Sotavent: Ones i recte | Hem de caçar escota o arribar.
- Barlovent i Sotavent: Rectes tots dos | Duem el rumb i el caçat correcte.
- Barlovent i Sotavent: Una recta, l'altra es mou | Caçat i rumb correcte. El que podem fer és orçar una mica.
- Barlovent i Sotavent: Recte i ones | Orçem o amollem vela.
Ajustaments de la Vela (Forma)
Les veles no són planes, tenen volum, és a dir, tres dimensions:
- Alçada: Gratil
- Amplada: Pujamen
- Profunditat: Bossa
Efectes de la tensió:
- Amb poca tensió, el perfil de la vela que ha estat dissenyada i la baluma més tancada.
- Amb més tensió, apropem més la bossa de la vela a la botavara i el cap avall.
Reglament de Prioritat en Navegació
Regla del Barlovent / Sotavent
Quan el vent entra a les embarcacions per la mateixa banda, el vaixell de barlovent és el que ha de cedir el pas.
Regla del Babord / Estribord
Quan el vent entra a dues embarcacions per diferents bandes (babord-estribord), té dret de pas el vaixell amurat a estribord.
Reglament Bàsic en les Regates
Normes Bàsiques de Competició
- La Sortida: Tots col·locats a sotavent i només podran passar la línia quan es doni la sortida. Cal estar el més aferrats possible a la línia.
- Penalitzacions: Si no compleixes les regles, ets desqualificat.
- Si infringeixes una regla, has de fer dues voltes sobre tu mateix.
- Si quan vas a fer una virada toques la boia, has de fer una volta sobre tu mateix.
Camp de Regates
- Són camps que combinen diferents tipus de navegacions (cenyida, llarg, través, etc.).
- Depenen del tipus de competició.
- Diferents balises que hem de completar amb l’ordre que ens diguin.