Verí del Teatre i Mecanoscrit

Verí del Teatre

Gabriel és un actor que va visitar al marqués per tal de que li done una missió. Després de que el marqués jugàs amb ell fent-se passar per un criat, comença a plantejar-se aquest principal argument. Aquest marqués li demana a l'actor que faci una obra, però no li deixa llegir-la ni una sola vegada, ni li explica com són els personatges que hi apareixen, ni el context d'aquesta. Gabriel no entén com aquest espera que la faci en aquestes condicions, doncs el que està realment vol aconseguir és una obra única. Per a això, li dóna un verí perquè ho faci com si no estigués actuant, d'una manera natural i espontània. Una experiència que mai més es podrà tornar a repetir i d'ací possiblement el que al final es pot intuir, que la vida d'aquest actor acaba després de la seua representació real. Per tant, ningú podrà tornar a refer-la com ell. Per concloure, he de dir que el real conflicte d'aquest text teatral és la forma que el marqués té de jugar amb l'actor al llarg de l'obra i, per tant, amb el lector i aquesta experiència única que tracta d'aconseguir.

Mecanoscrit

La primera matriu que trobem d'aquest gènere és l'atac extraterrestre que sofreix tota la població, arran del qual es troben els protagonistes en quedar-se tots dos vius, els únics pel que sembla en un principi. Mentre Alba es tira a l'aigua per salvar a Dídac, és quan ocorreix aquest succés, i aconsegueixen salvar-se per les condicions en les quals es trobaven. Al llarg de l'obra ens trobem amb moments relacionats amb la ciència-ficció ja que, segons expliquen, troben algun altre extraterrestre. Aquests van sobreviure a aquest atac extraterrestre. Van sobreviure com podien, buscant en tot arreu on pensaven que hi podia haver menjar i de la mateixa manera roba, ja que després d'aquest primer moment del llibre, s'han quedat gairebé sense res. Pel camí, troben una única persona trastornada per la raó de passar tant de temps sola i que va perdre els seus fills que no van aconseguir sobreviure. Al final d'aquest llibre, Dídac i Alba aconsegueixen el seu objectiu, continuar la descendència per a repoblar el món. El fan anomenar 'Mar', nom sense sexe establert. Finalment, és una mica com desitjava la seua mare.