La Veritat i les Actituds Filosòfiques

Clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,3 KB

La Veritat

Considerem que hi ha fets i objectes que són vertaders o autèntics, però també diem que les nostres afirmacions poden ser certes o vertaderes. D’aquesta manera, podem diferenciar dos tipus de veritats:

Tipus de Veritat

Veritat dels Fets

Reflecteix la realitat. Ens diu que les aparences amaguen la veritat i ens poden enganyar.

  • Autèntica: Fets i objectes tal com són.
  • Aparent: Forma com apareix o com es manifesta.

Veritat de les Proposicions

Afirmacions que fem.

  • Empíriques:
    • Correspondència: És veritat si existeix una adequació entre el que s’expressa i la realitat.
    • Coherència: És veritat si no es contradiu amb la resta de proposicions acceptades.
    • Èxit: És veritat si condueix a l’èxit i les seves conseqüències.
  • Formals: No diuen res sobre la realitat. L’únic sentit que pot tenir la veritat és com a coherència.

Reconeixement de la Veritat

Necessitem un criteri que ens permeti reconèixer la veritat, és a dir, desvetllar l’autenticitat.

Criteris de Veritat

Evidència

En el moment no es dubta de la veritat. Hi trobem una subjectivitat, ja que existeix una evidència i una precisió.

Intersubjectivitat

Les nostres creences, per a ser admeses com a vertaderes, han de ser acceptades per la comunitat. Aquest criteri és objectiu i compartible per a tots. Tot i això, és insuficient per garantir la veritat.

Actituds davant el Coneixement

Trobem diverses actituds davant el coneixement global:

  • Dogmatisme: Podem adquirir coneixements segurs i universals i tenir-ne absoluta certesa. Defensa la possibilitat d’ampliar progressivament els nostres coneixements. → Descartes (racionalisme).
  • Escepticisme: És totalment oposada al dogmatisme. Dubta que sigui possible un coneixement ferm i segur. → Pirró.
  • Criticisme: Postura intermèdia entre el dogmatisme i l’escepticisme. El coneixement és possible, però aquest és qüestionable i no definitiu. S’ha de revisar i ser criticat per detectar possibles errors. → Kant.
  • Relativisme: Nega l’existència d’una veritat absoluta. Per tant, considera que només existeixen opinions particulars i vàlides en un determinat context. → Sofistes.
  • Perspectivisme: Postura semblant al relativisme. No nega la possibilitat teòrica d’una veritat absoluta i diu que cada subjecte o col·lectiu té una visió parcial de la realitat que no és falsa i, a la vegada, insubstituïble. Cada una recull un aspecte de la realitat. Les seves perspectives serien vertaderes.

La Conquesta de la Veritat

Lluitar contra la ignorància, la manipulació i l’error és un deure col·lectiu que té tot ésser humà.

Epistemologia

L'epistemologia es relaciona amb la conquesta de la veritat, buscant sortir de la ignorància (augmentant els coneixements) i sortir de l’error (mitjançant la crítica del fals coneixement).

Entradas relacionadas: