La Vicaria (1870) — Marià Fortuny | Anàlisi, estil i context (MNAC)

La Vicaria — Marià Fortuny (1870) - MNAC, Barcelona

Títol: La Vicaria — Autor: Marià Fortuny — Datació: 1870 — Tema (gènere): costumista — Estil / Lloc d'origen: realisme costumista; preciosisme — Localització actual: MNAC (Barcelona)

Context històric

Context històric: 1867-1870. Al segle XIX es produeixen una sèrie de fets polítics que provoquen canvis socials de gran importància. Fracassen, d’una banda, la Comuna de París i, d’altra banda, les manifestacions revolucionàries de 1830 i 1848. A partir d’aquest moment els diferents governs es veuran obligats a canviar les seves polítiques socials i a introduir programes de reforma educativa, seguretat social i llibertat de premsa. El 1859-1860 va tenir lloc la guerra d'Espanya contra el Marroc.

Característiques formals i plàstiques

Característiques formals i plàstiques: Les principals característiques de l'obra de Fortuny es resumeixen en aquesta obra: cura del dibuix; minuciositat i preciosisme; delicadesa i versemblança en els detalls; amplitud espacial; gran sentit del color i magnífic estudi lumínic; perfecta captació dels diferents tipus de teles i les seves qualitats descriptives; interès per les expressions dels personatges, que es converteixen en autèntics retrats; pinzellada ràpida i fluida al mateix temps que necessària; interès per l'estudi dels reflexos que provoca la llum blanca. L'execució de l'obra va ser lenta, fet que va motivar un bon nombre de retocs i repintades que van aclaparar el mestre.

• Cura del dibuix i minuciositat
• Preciosisme i versemblança en els detalls
• Amplitud espacial i estudi lumínic
• Captació de diferents tipus de teles i qualitats descriptives
• Pintura centrada en expressió i retrat de personatges
• Pincelada ràpida, fluida i alhora necessària; múltiples retocs

Significat i funció

Significat i funció: Aquesta taula és una de les manifestacions més paradigmàtiques de la fascinació i admiració que Fortuny sentia per Francisco de Goya, tal com es palesa en algunes tipologies figuratives i en recursos compositius d'inequívoca filiació goyesca. La Vicaria es va convertir en una icona del seu temps, i en aquesta obra Fortuny va fixar la imatge d'un dels estereotips més arrelats en l'imaginari europeu des de l'època romàntica: la visió segons la qual la societat espanyola estaria dominada per tradicions, costums i usos arcaics i ancestrals. Paradoxalment, el pintoresquisme, convertit en moda pictòrica, va despertar l'interès de la societat «moderna» europea.