La Vicaria de Marià Fortuny: Anàlisi Artística i Context Històric

La Vicaria de Marià Fortuny

Autor: Marià Fortuny (1838-1874), Monument de Reus
Títol: La Vicaria
Ubicació: MNAC, Barcelona
Tècnica: Oli sobre fusta
Dimensions: 60 x 94 cm
Data: 1867-1870
Estil: Realisme, Preciosisme

Anàlisi Formal

Font: arte.observatorio.info

Elements Plàstics

• Pinzellada lliure.
• Gran riquesa de colors.
• Preciosisme en el detall.
• Colors freds i càlids: la llum es reparteix uniformement, amb colors càlids predominants en el primer terme i la part més gran de l'escena.

Composició

• Disposició asimètrica dels personatges, molt més concentrats a la dreta.
• L'acció principal (la signatura del nuvi) està lleugerament desplaçada a l’esquerra.
• No hi ha límit al costat esquerre, mentre que una paret actua com a límit al costat dret (les dimensions exactes d'aquest costat no es detallen).
• El grup dels convidats està molt il·luminat.
• Gran perspectiva, amb el punt de fuga situat en la signatura dels papers pel nuvi.
• Predominen les línies verticals per sobre les horitzontals.
• Diagonals que marquen la profunditat lineal.
• Gran espai buit a la part inferior.

Espai Arquitectònic i Detalls

Fortuny reuneix elements de diferents llocs en un espai arquitectònic fictici. La sensació d’amplitud s'aconsegueix gràcies al fons darrere d'una reixa preciosista i a la part esquerra sense tancar. L'obra mostra un gran interès pel detall:

• Una reixa de separació.
• La llum que il·lumina la biblioteca i els llibres.
• Reflexos dels metalls.
• Una catifa vella i desarrelada.
• Un paper oblidat.
• La fusta dels bancs gastada per l’ús.
• Un quadre que podria representar el martiri d’un Sant (integrat en l'escena).

Detall de l’Escena Central

El quadre està format per diverses escenes o grups interrelacionats, amb un gran dinamisme gràcies a l'actitud de diàleg i la gestualitat dels personatges.

Descripció dels Grups

El centre d’atenció és l’acte de la firma dels papers.

• Poble baix: Un penitent que demana almoina per les ànimes.
• Torero i "manola" (o "maja"): Un conjunt de dues figures que esperen el seu torn en plena conversa.
• Nuvis i seguici: Vestits a la moda del segle XVIII.
• Mobiliari: Actua com a nexe d’unió entre els grups.
• Catifa groguenca: Serveix com a element de separació entre els dos grups principals.

Tècnica i Virtuosisme

És fonamental tenir en compte les petites dimensions del quadre per valorar la gran quantitat de detalls que conté. Cal observar amb deteniment els rostres de les figures, els seus vestits i els objectes. Marià Fortuny va pintar la versió definitiva de La Vicaria al juny de 1868, mentre estava instal·lat a Roma. L'obra demostra un increïble virtuosisme tècnic, amb una tècnica de treball de miniaturista que es fa especialment evident en el vestit del torero.

Interpretació i Estil: Models i Influències

La Vicaria representa la incorporació de la pintura espanyola als corrents francesos i europeus de moda durant el Segon Imperi. Aquesta obra s'emmarca dins la pintura realista, que buscava escenes relacionades amb la vida quotidiana i tenia la burgesia com a principal client i protagonista, ja que reflectia els seus actes, cerimònies i festes.

Les preferències de Fortuny en l’elecció dels temes i vestits s'inclinen cap al segle XVIII. Cal destacar que la crítica social es manté lluny de les obres de Fortuny, qui és considerat un membre destacat de la pintura preciosista.

En La Vicaria es fa palesa la clara influència de Goya, a qui Fortuny va copiar, juntament amb altres pintors com El Greco, Velázquez i Ribera, durant la seva visita al Museu del Prado l’any 1866. De Goya va aprendre la seva sensibilitat pel color, la passió per la llum i la tècnica de la taca aïllada. Fortuny també va rebre grans influències dels clàssics renaixentistes i barrocs, sobretot des de la seva estada a Roma.

Posteriorment, molts artistes es van inspirar en ell, sent coneguts com els "fortunyistes". A principis dels anys 70, Marià Fortuny va ser un dels pintors més famosos del moment, gaudint d'un èxit aclaparador, sobretot a França. La presentació d'aquesta obra va ser l’esdeveniment artístic de l’any, i tant crítics com artistes la van omplir d’elogis.