La Vicaria de Marià Fortuny: Anàlisi i Context

La Vicaria

Marià Fortuny

Cronologia: 1870

Tècnica: Oli

Suport: Tela

Estil: Realisme

Localització: MNAC

Context històric

L'obra se situa a finals del segle XIX, segle marcat a Catalunya per la Revolució Industrial que va generar una classe burgesa rica, la qual es va convertir en la nova consumidora d'art. Aquest s'haurà d'adaptar als gustos dels nous consumidors.

Marià Fortuny va viatjar al Marroc com a pintor de guerra al costat del general Prim (també de Reus, com ell), on va fer diverses pintures de temàtica bèl·lica i va quedar impressionat per la llum i el color de la zona. Aquest viatge influencià molt la seva pintura posterior.

Políticament, l'obra se situa en el context del Sexenni Democràtic.

Anàlisi formal

Tècnica i suport: Oli sobre fusta. La pinzellada és molt solta, a base de petites taques de color. Hi ha un predomini del color per sobre de la línia. Hi predominen els colors càlids per sobre dels freds, tot i que hi ha una gamma de colors molt àmplia. La llum queda bastant repartida per tot el quadre, tot i que hi ha un finestral d'on no surt llum des de l'esquerra. Hi ha molt detallisme, minuciositat (preciosisme) que es pot apreciar en nombrosos detalls dels vestits, en la decoració de la vicaria, reixes, làmpada...; detallisme minuciós.

Composició: És asimètrica perquè l'escena principal no està al mig de l'obra (queda desplaçada a l'esquerra). En canvi, hi ha una concentració més gran de personatges a la part dreta. Seria una composició oberta on predomina la línia vertical (personatges drets, cadira, reixa, làmpada...) per sobre de l'horitzontal (banc, taula...).

Profunditat: S'aconsegueix amb la situació dels personatges, amb la reixa foradada, l'enrajolat del terra i l'arcada. Hi ha un espai buit molt gran a la part del davant que ajuda a potenciar la perspectiva lineal. El punt de fuga seria on se signen els papers.

Moviment: L'obra té dinamisme gràcies a l'actitud de diàleg i als gestos dels personatges. Expressivitat serena.

Tractament amable de la figura humana.

Anàlisi conceptual

A l'interior d'una vicaria, hi ha uns nuvis i un grup de convidats signant un acte matrimonial. També hi ha altres persones esperant el seu torn i un encaputxat demanant almoina. És realista, però hi ha gent que parla de fortunyonisme perquè en les obres de Fortuny no hi ha denúncia social com feien els realistes. En canvi, retrata temes amables i costumistes del gust de la burgesia i hi ha preciosisme (molt de detall). El viatge al Marroc el marca molt quant a la concepció de l'art. També va ser un admirador de Renoir i va estudiar els grans pintors del Prado, sobretot Velázquez, Goya i el Greco. Posteriorment, ell va influenciar els anomenats fortunyonistes; artistes que s'inspiraran en la seva manera de pintar, per exemple Tomàs Moragas o Eduardo Zamacois.

Altres obres de l'autor: La batalla de Tetuan.

Significat: És un quadre costumista i el tema reflecteix els tràmits burocràtics d'un casament. Hi surten representats personatges de la burgesia o aristocràcia al costat de personatges més humils, però sense fer-ne cap tipus de denúncia social.

Funció: Està pensat per ser venut, per ser penjat.

Obres similars

• Platja de Portici (1874)
• L'odalisca (1874)